Catalunya, focus de les detencions per gihadisme a l’Estat

El document ha revelat que el nombre de detinguts per gihadisme ha experimentat un augment constant a Espanya en els darrers anys. Els 26 arrestos de Catalunya el 2024 mantenen aquesta regió com la que concentra major activitat gihadista. Seguida de Madrid, amb 88 detencions (14,96%). De fet, en els últims deu anys, només en dues ocasions Catalunya ha estat superada per Madrid en nombre d’arrestos. A més, aquests dos territoris junts sumen gairebé el 44% de totes les captures realitzades en aquest temps.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

En un segon bloc se situen Andalusia, la Comunitat Valenciana i Melilla. Totes elles superen el mig centenar de detencions, seguides pel País Basc i Ceuta, que arriben a la trentena. Amb entre deu i vint arrestos hi ha Canàries, Castella i Lleó, Balears, Múrcia, Castella-la Manxa i Aragó. Les comunitats de Galícia, Extremadura, Navarra, La Rioja i Astúries es troben a la cua.

Estat Islàmic o Daesh

Les dades també han reflectit que Estat Islàmic o Daesh continua sent el grup amb més afinitats per part dels extremistes capturats a l’Estat, de forma que representen el 63% de les detencions. Al-Qaeda s’ha mantingut en un segon pla (3,7%). Mentre que també s’ha detectat una creixent presència de grups relacionats amb el conflicte entre Israel i Palestina.

Per altra banda, el 37% dels arrestats han estat per difondre propaganda jihadista. El 22,2% per estar implicats en activitats preparatòries per a atemptats. El 12,3% per intentar reclutar altres membres. I l’1,2% per proporcionar finançament a grups terroristes. El 27,16% restant s’ha classificat com a “altres” o no consta.

Paral·lelament, 30 detinguts, que representaven més del 37% del total d’arrestats, han estat de nacionalitat espanyola. A poca distància, amb 26 capturats, gairebé un terç del total, s’han situat els ciutadans amb passaport marroquí. D’altra banda, vuit de les persones arrestades han estat dones, una xifra similar a la de l’any anterior. Des del 2015, s’eleven a 52 el nombre de dones detingudes, la qual cosa ha representat el 8,84% de totes les captures realitzades en aquest temps.

Operacions destacades a Catalunya

Entre les operacions més rellevants a Catalunya durant l’any 2024, ha destacat l’operació Númidas. En què la Guàrdia Civil va arrestar un jove de 18 anys de Barcelona per difondre propaganda d’Estat Islàmic a través de les xarxes socials. També per divulgar manuals per fabricar bombes casolanes.

També ha estat significativa l’operació Mirlo, en què l’institut armat va arrestar tres persones a la capital catalana i una a Alemanya. Tots ells formaven part d’una estructura logística vinculada al grup Hezbollah que es dedicava a comprar drons no tripulats per atemptar contra Israel. També ha cridat l’atenció el cas d’un ciutadà pakistanès que va ser arrestat per un mosso fora de servei mentre atacava amb una destral un McDonald’s del centre comercial Magic de Badalona.

Alarmant increment de menors radicalitzats

Un dels aspectes més preocupants del 2024 ha estat l’increment de menors implicats en activitats gihadistes. El 2024 s’han comptabilitzat quinze detencions de menors. Una xifra superior a la de tots els arrestos registrats entre 2017 i 2023. Aquest augment, ha continuat durant el que portem de 2025, amb set menors detinguts. Un fet que ha posat en alerta les autoritats, que han assenyalat la “radicalització primerenca” dels joves, especialment a través de xarxes socials. Canal on es propaguen missatges d’odi. L’informe s’ha fet ressò que els experts apunten que aquesta radicalització s’agreuja per l’aïllament social, els problemes de salut mental i l’excessiva dependència digital.

A Catalunya, el 2025 els Mossos d’Esquadra han detingut quatre menors per difondre propaganda del Daes. I la Guàrdia Civil també ha arrestat a Terrassa una noia menor per activitats de captació i adoctrinament gihadista a través d’internet. A banda, l’institut armat ha arrestat un noi de menys de 18 anys per un delicte de terrorisme.

Amenaça del terrorisme d’extrema esquerra

A banda del gihadisme, Catalunya també ha vist un repunt d’activitat violenta d’organitzacions d’extrema esquerra i anarquistes. Un cas destacat va ser la condemna de l’anarquista Abel Mora, a qui es va sentenciar a tres anys i nou mesos de presó per l’agressió a un home amb una bandera i una gorra espanyoles quan tornava d’una manifestació del sindicat policial Jusapol. Aquest incident va provocar una sèrie de manifestacions de suport i atacs a una trentena de caixers automàtics a Barcelona i municipis de l’entorn, com a part d’una campanya de solidaritat. Els Mossos van detenir cinc persones relacionades amb els fets. L’import dels danys ocasionats van ascendir a 70.000 euros.

Les protestes per la guerra de Gaza també han generat episodis violents a Catalunya durant el 2024. Tots ells protagonitzats per militants anarquistes. Així, es van fer atacs contra cables de fibra òptica a Ripoll, Lleida i Bell-lloc d’Urgell el mes d’abril. Milers de persones van quedar-se sense internet a causa d’aquests actes.

A més, activistes de Futuro Vegetal van llançar pintura a l’entrada de l’Arxidiòcesi de Barcelona. I van col·locar una pancarta amb el missatge ‘La dominació de les dones i la natura comparteixen causa: el patriarcat’, entre altres episodis.

4 morts a l’Afganistan

En l’àmbit de les víctimes, el 2024 ha estat un any tràgic per a Espanya. Quatre ciutadans van ser assassinats en un atac jihadista a l’Afganistan. Eren turistes que estaven de viatge a la regió de Bamiyán i que van perdre la vida a mans de militants d’Estat Islàmic. Això eleva a 304 el nombre de víctimes espanyoles de terrorisme jihadista des de 2004.

Per altra banda, el govern espanyol ha continuat amb la política d’expulsió de ciutadans estrangers vinculats al gihadisme. En aquest context, l’any 2024 es va expulsar de l’Estat a Said Ben Iazza, un dels condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017.