Malgrat els avenços en matèria de memòria històrica durant les darreres dècades, els símbols franquistes a Catalunya continuen presents en nombrosos espais públics. Segons les darreres dades disponibles del Banc de la Memòria Democràtica, encara hi ha 2.069 elements vinculats al règim franquista visibles arreu del país.

Les dades mostren que dels 4.217 símbols identificats històricament, un total de 2.148 han estat retirats. Mentre que prop d’una quarta part continuen exhibint-se sense modificacions substancials respecte a l’època de la dictadura. Aquest debat pren especial rellevància mentre el Parlament de Catalunya treballa en la nova llei de memòria democràtica. Que preveu reforçar l’obligació de retirar aquests elements i establir sancions en casos d’enaltiment del franquisme.

La gran majoria dels vestigis que encara es mantenen són plaques

La gran majoria dels vestigis que encara es mantenen són plaques d’habitatges de l’antic Instituto Nacional de la Vivienda (INV). Identificables pel conegut símbol del jou i les fletxes. Aquestes plaques representen més del 78% dels elements pendents de retirar.

A banda de les plaques, el cens inclou monuments, creus, relleus, inscripcions, làpides, retolacions de carrers i altres elements commemoratius. Entre els casos més coneguts destaca el monument franquista de Tortosa, situat al mig del riu Ebre. Inaugurat el 1966 per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre, la seva retirada continua pendent a causa dels processos judicials oberts sobre la seva llicència d’obres.

Segons les dades disponibles, els municipis amb més simbologia franquista sense retirar són Banyoles, amb 194 elements; Reus, amb 189; Palamós, amb 169; i Barcelona, amb 160. Per comarques, lideren el rànquing el Barcelonès, el Baix Empordà i el Pla de l’Estany.

Més del 50% dels símbols censats ja han desaparegut

Tot i que més del 50% dels símbols censats ja han desaparegut, les institucions admeten que encara queda feina per completar la retirada dels vestigis del franquisme. Ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Tarragona i Cornellà han protagonitzat algunes de les actuacions més importants, eliminant centenars de plaques dels carrers.

La futura llei de memòria democràtica pretén accelerar aquest procés i garantir que els espais públics quedin lliures d’elements que exalcin la dictadura franquista, una reivindicació històrica de les entitats memorialistes i de les víctimes del règim.