Catalunya continua reforçant el seu paper com una de les principals potències internacionals en recerca biomèdica. Segons l’informe de la BioRegió de Catalunya 2025, el territori ja ocupa la quarta posició d’Europa i la setena del món en nombre d’assajos clínics actius, amb un total de 5.768 estudis en marxa.

La xifra representa el 92% de tots els assajos clínics registrats a Espanya i situa Catalunya per davant de països com Alemanya, el Regne Unit, Turquia o els Països Baixos. A més, l’activitat ha crescut un 7,5% respecte a l’any anterior, molt per sobre de l’increment estatal, que s’ha quedat en l’1,9%.

La fortalesa del sistema català de recerca clínica

L’informe destaca especialment la fortalesa del sistema català de recerca clínica. Sustentat en hospitals universitaris de referència, instituts d’investigació biomèdica i una àmplia xarxa de professionals especialitzats. Aquest ecosistema ha permès que Catalunya passi de la cinquena posició europea. Així com la vuitena mundial el 2024 a millorar encara més el seu posicionament internacional.

L’oncologia continua sent l’àmbit amb més activitat, amb 1.667 assajos clínics actius i una sisena posició europea en aquesta especialitat. Tot i això, el sector mostra una diversificació creixent cap a altres àrees terapèutiques. Destaquen els increments en dermatologia, malalties metabòliques i trastorns del sistema nerviós.

També creixen els estudis vinculats a malalties immunitàries, respiratòries, cardiovasculars i de salut mental. Pel que fa a les fases dels estudis, el 45% dels assajos es troben en fase III, mentre que el 33% corresponen a fase II i el 20% a fase I, fet que evidencia la maduresa del sistema català.

El model català

El model català combina la participació de grans farmacèutiques internacionals amb una important activitat acadèmica i hospitalària. Empreses com AstraZeneca, Roche, Pfizer o Johnson & Johnson desenvolupen estudis estratègics a Catalunya, mentre que centres com l’Hospital Clínic, Vall d’Hebron, Bellvitge o Sant Joan de Déu lideren investigacions no comercials.

Aquest lideratge podria reforçar-se encara més amb l’arribada del nou procediment europeu FAST-EU, que pretén agilitzar l’autorització d’assajos multinacionals i facilitar l’accés dels pacients a noves teràpies innovadores.