La Catalunya rural sense bancs: la banca s’esvaeix a molts pobles

El mapa bancari al Lluçanès s’ha convertit gairebé en un desert. Les opcions per treure diners o fer gestions presencials són cada cop més escasses i, en molts casos, es concentren únicament a Prats de Lluçanès, la capital comarcal. Aquesta realitat no és un cas aïllat, sinó el reflex d’una tendència general a Catalunya: en els darrers 25 anys, el nombre d’oficines bancàries ha caigut un 70%, passant de més de 7.000 a poc més de 2.000.

Per a molts veïns dels micropobles, aquesta reducció no és només una xifra. És una dificultat quotidiana. L’Amparo, veïna d’Olost, explica que fa ús de la banca mòbil que visita el municipi un cop al mes. “Encara funciono amb efectiu i m’agrada que vinguin”, assegura. Poder treure diners del caixer li dona autonomia i li evita desplaçar-se fins a Vic, un trajecte que no tothom pot assumir amb facilitat.

Un procés accelerat després de la crisi

Segons dades del Banc d’Espanya, el març del 2001 Catalunya tenia 7.172 oficines bancàries. Durant els anys de la bombolla immobiliària la xifra va continuar creixent fins a superar les 8.000, però el 2008 va marcar un punt d’inflexió. A partir d’aquí, els tancaments es van accelerar, especialment entre el 2009 i el 2014, coincidint amb la crisi econòmica i la desaparició de moltes caixes d’estalvis com Caixa Catalunya, Caixa Manlleu o Caixa Laietana.

Avui, després de fusions i absorcions, el negoci bancari a Catalunya està fortament concentrat, amb CaixaBank i Banc Sabadell com a actors principals. A mitjan 2025, el país comptava amb només 2.091 sucursals.

Digitalització sí, però no per a tothom

El professor de la UPF Barcelona School of Management, David Igual, explica que la reducció respon a dos factors clau: menys entitats i més digitalització i automatització. Tot i això, adverteix que un tancament massa accelerat pot suposar una pèrdua de negoci i d’arrelament territorial. Les sucursals que queden, afegeix, tenen més treballadors que abans, però són molt menys accessibles per a la població rural.

A escala territorial, set de cada deu oficines han tancat a les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona des del 2001, mentre que a Lleida la caiguda ha estat menor, però igualment significativa. El problema és especialment greu als micropobles, on sovint no hi ha alternatives ni transport públic adequat.

L’accés a la banca, un dret bàsic

El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, defensa que l’accés als serveis bancaris hauria de ser considerat un dret bàsic. “El que no ens imaginaríem en una ciutat és el que passa als pobles petits”, lamenta. Segons dades recollides per l’ACCO, el 2021 gairebé la meitat dels municipis catalans no tenien accés a l’efectiu, una situació que podria haver empitjorat després de la desaparició de 600 oficines més.

Al Lluçanès, com en moltes altres zones rurals, el desert bancari no és només una qüestió econòmica, sinó també social: condiciona l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i el futur dels pobles.