Els cementiris catalans es van adaptant de mica en mica a la pluralitat de confessions del país. Des de fa un temps, ja es poden veure espais dedicats als difunts de col·lectius musulmans, bahà’í, hindús, jueus o xinesos. El conseller delegat d’Àltima, Joan Ventura, ha explicat a l’ACN que si bé anys enrere aquestes cultures preferien traslladar els morts als seus països d’origen, estan notant com ara els fills i nets d’aquests nouvinguts volen enterrar els seus éssers estimats a Catalunya. «Com que ja se senten d’aquí, prefereixen tenir-los a prop», afegeix. Malgrat que Tots Sants és el dia per excel·lència de la tradició catòlica, en una jornada com aquesta també es poden veure flors fresques en tombes d’altres confessions.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La festivitat de Tots Sants és, amb diferència, el dia de l’any amb més afluència als cementiris. El consell delegat d’Àltima, Joan Ventura, explica que el fet que no hi hagi pont encara concentra més les visites. «Altres anys en què Tots Sants cau més proper al cap de setmana i la gent fa pont, això fa que les visites siguin més esglaonades en els dies previs i posteriors», explica.
Amb tot, el degoteig al cementiri comarcal de Roques Blanques aquest dimecres és constant i les anades i vingudes de familiars que volen retre homenatge als seus difunts no cessa. Principalment, es tracta de flors -naturals o de plàstic-, però també hi ha qui deixa altres elements com peluixos o pedres pintades amb missatges a prop dels seus éssers estimats. Tot plegat en un ambient tranquil i distès amb els familiars fent les seves ofrenes envoltades també d’espectacles de dansa i música en directe.
Adaptar-se a les diferents confessions
Davant d’un fet comú com la mort, els cementiris catalans s’han hagut de reinventar per incorporar ritus i noves maneres d’enterrar els morts que donessin resposta a una demanda creixent de les diferents sensibilitats. Joan Ventura explica que en el seu cas això ha provocat que hagin entrat en contacte amb tot tipus de congregacions internacionals per fer que les cerimònies i els enterraments s’adaptin a les diferents confessions. Si es passeja pel cementiri de Roques Blanques, un dels indrets que es pot trobar és un espai dedicat a la fe bahai, una religió originària de l’Iran. Ventura ha explicat que han adaptat tot el ritus previ a l’enterrament perquè sigui d’acord al bahaisme. Per exemple, per la doctrina bahà’í, cal rentar el cos prèviament amb aigua o aigua de roses i un cop fet això, es col·loca un anell especial a la mà dreta del difunt, després d’embolcallar-lo amb un teixit blanc de cotó o seda.
En el cas de l’espai per a musulmans, les persones que hi ha enterrades han seguit el ritus propi de l’islam, en què després de la mort es cobreix el rostre amb un teixit blanc mentre es recita una sura de l’Alcorà. Posteriorment, es renta el difunt, un acte practicat per familiars, amics o professionals, sempre que siguin musulmans i coneguin bé el procediment de purificació. El cadàver es renta per parts amb aigua tèbia perfumada, sempre de dalt a baix i en un nombre imparell de vegades, per recordar la unicitat de Déu.
Per a la religiositat popular xinesa, que també és present al cementiri de Roques Blanques, és tradicional que la família transporti el fèretre durant una part del trajecte en el seu camí cap a la tomba. En aquests casos, per exemple, Ventura destaca que es dona molta importància al feng-shui i al fet que les tombes siguin assolellades, encarades al mar o amb alguna mena de corrent d’aigua propera.
