Una desena de voltors catalans s'han enviat aquest dijous des del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida cap a Israel per seguir reforçant l'espècie en aquest país. L'operació de trasllat és la segona que es fa aquest 2018 i des de l'any 2015 ja s'han traslladat 94 aus.
Tot això s'emmarca en l'acord de col·laboració amb l'Autoritat Israeliana de Parcs i Natura (INPA), per reintroduir l'espècie al Pròxim Orient. Segons el coordinador del Centre de Fauna de Vallcalent, Joan Alàs, Catalunya és una zona on la població és «suficient» amb moltes parelles reproductores i el Prepirineu lleidatà és «dels millors territoris» per aquestes aus.
Alliberen una àliga daurada al Mas de Melons
Una àliga daurada (Aquila chrysaetos) ha estat alliberada a la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, un cop recuperada de les ferides que presentava. L'animal va ingressar al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià) el gener de 2017, amb una ala trencada a conseqüència d'un tret. Durant aquest temps, l'animal ha estat en tractament i supervisió per part del personal tècnic del centre de fauna, per tal de fer el seguiment de l'evolució del seu estat de salut. L'alliberament es va dur a terme aquest dimarts, davant la presència d'una trentena de persones. L'àliga daurada és un dels depredadors més poderosos a Catalunya.
Sovint s'alimenta d'ungulats, i, fins i tot, captura guineus i altres depredadors. Té una envergadura que supera els dos metres, la qual només és superada pels grans carronyers com els voltors i trencalossos. Des del 1973, quan es trobava amenaçada i en regressió, amb unes 70 parelles a Catalunya, s'ha anat recuperant, i actualment hi ha més de 100 parelles, motiu pel qual ja no es considera amenaçada. El gruix de la seva població es troba als Pirineus i Prepirineus. Als anys 70, fora d'allà només hi havia unes poques parelles als Ports de Tortosa-Beseit, i una o dues parelles més en algunes serralades tarragonines. Tanmateix, actualment n'hi ha a totes les grans serralades tarragonines, i ha recolonitzat algunes gironines. Fins i tot es troben en algunes zones poc humanitzades de la plana de Lleida.
