Un ciberatac contra les infraestructures de Renfe i Adif hauria deixat exposades milions de dades personals dels usuaris. La bretxa de seguretat es va detectar entre el dijous 24 i el divendres 25 de setembre i, posteriorment, l’anàlisi forense hauria permès determinar l’abast de la informació compromesa.

Segons la informació publicada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l’atac hauria suposat el robatori d’uns 500 GB d’informació i més de 150 milions de dades.

Ara bé, de moment no hi ha indicis que s’hagin compromès dades de targetes de crèdit, mitjans de pagament o informació bancària sensible. Tot i això, les dades personals exposades podrien ser utilitzades per intentar cometre estafes, suplantacions d’identitat o campanyes de phishing especialment convincents.

Quines dades dels usuaris de Renfe s’haurien filtrat?

Entre la informació afectada hi hauria, en primer lloc, dades bàsiques d’identificació, com el nom i el DNI dels usuaris dels serveis ferroviaris.

A més, la filtració inclouria informació personal més detallada. Concretament, entre les dades compromeses hi hauria:

• Nom i cognoms
• Sexe
• Número de telèfon
• Adreça de correu electrònic
• Número de DNI
• Data de naixement
• Adreça postal

A aquesta informació s’hi afegirien registres relacionats amb els viatges i l’emissió de bitllets.

Per tant, un dels principals riscos seria la possibilitat de relacionar la identitat d’un usuari amb els trajectes que ha realitzat. D’aquesta manera, es podrien arribar a reconstruir determinats patrons de desplaçament dels viatgers.

Les dades bancàries estarien afectades?

De moment, aquesta és una de les dades més tranquil·litzadores de l’incident. Segons la informació disponible, no hi ha indicis que s’hagin robat dades de targetes de crèdit, mitjans de pagament o informació bancària sensible.

Tanmateix, això no significa que els usuaris afectats puguin abaixar la guàrdia.

La combinació de dades com el nom, el DNI, el telèfon, el correu electrònic o els viatges efectuats pot facilitar la preparació de fraus molt més personalitzats i difícils de detectar.

Alerta amb els SMS, correus i WhatsApp després del ciberatac

Precisament, un dels principals riscos després d’una filtració d’aquestes característiques és el phishing.

Per exemple, un ciberdelinqüent que conegui que una persona és clienta de Renfe podria enviar-li un SMS, un correu electrònic o un missatge de WhatsApp fent-se passar per la companyia.

A més, si el missatge incorpora dades personals reals, com el nom o informació relacionada amb algun viatge, pot resultar molt més creïble.

L’objectiu dels estafadors pot ser aconseguir contrasenyes, dades bancàries o codis de verificació. Igualment, poden intentar que la víctima faci un pagament o accedeixi a una pàgina web fraudulenta.

Per aquest motiu, els usuaris de Renfe haurien de prestar especial atenció durant els pròxims mesos a qualsevol comunicació inesperada que aparentment provingui de Renfe, Adif o d’alguna empresa relacionada amb els seus viatges.

Què pots fer si ets usuari de Renfe?

En primer lloc, és recomanable desconfiar de trucades, SMS, correus electrònics o missatges inesperats relacionats amb serveis o operacions que no s’hagin sol·licitat.

A més, cal extremar les precaucions si una comunicació demana fotografies del DNI, contrasenyes, codis de verificació, credencials bancàries o la realització d’un pagament.

D’altra banda, l’OCU recomana consultar periòdicament la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE). Així, es pot comprovar si apareixen préstecs, crèdits, avals o altres operacions sol·licitades a nom de l’usuari sense el seu coneixement.

També es recomana buscar periòdicament el propi nom i cognoms a Internet. Aquesta pràctica, coneguda com a egosurfing, pot ajudar a detectar perfils falsos, anuncis, publicacions o comptes creats mitjançant una possible suplantació d’identitat.

Finalment, és important mantenir aquesta vigilància durant els mesos posteriors al ciberatac. Els intents d’estafa no necessàriament es produeixen immediatament després d’una filtració, sinó que poden aparèixer temps després.

Una filtració que pot facilitar noves estafes

Encara que algunes dades compromeses puguin semblar poc sensibles de manera individual, la situació canvia quan es combinen.

Així doncs, disposar simultàniament del nom, DNI, telèfon, correu electrònic, domicili i informació sobre viatges pot permetre als ciberdelinqüents crear enganys molt més personalitzats.

En definitiva, mentre s’acaba d’aclarir l’abast de l’incident, la principal recomanació per als usuaris és desconfiar de qualsevol comunicació inesperada i evitar facilitar informació personal, bancària o codis de seguretat.