Una ciberestafa amb pèrdua econòmica ha afectat un de cada cinc ciutadans, segons un informe de l’Associació Espanyola de Banca (AEB). En concret, el 17,6% dels enquestats reconeix haver estat víctima d’aquest tipus de delicte i haver perdut diners.

Entre els casos detectats, el 52,5% corresponen a càrrecs no autoritzats a la targeta bancària. A més, el 36,4% assegura haver patit una compra en línia fraudulenta, mentre que el 17,1% afirma que va ser enganyat i va acabar pagant per error als ciberdelinqüents.

Pel que fa a l’impacte econòmic, la majoria de les pèrdues van ser inferiors als 100 euros. De fet, el 39,6% de les víctimes diu que no va arribar a aquesta quantitat. En canvi, un 1,3% assegura haver perdut més de 10.000 euros.

L’estudi també conclou que els ciutadans consideren els bancs com les institucions més preparades per protegir-los davant les ciberestafes. En concret, el 28,3% els situa al capdavant, per davant dels cossos de seguretat, amb un 18,8%, i de les empreses tecnològiques, amb un 14%.

Baixen alguns riscos, però pugen les trucades fraudulentes

L’informe, elaborat a partir de 3.956 entrevistes, assenyala que el 15,7% dels enquestats diu no haver percebut cap amenaça. Aquesta xifra se situava en el 9,8% l’any 2023. Tot i això, la majoria continua detectant situacions de risc en l’entorn digital.

En aquest sentit, el 65,4% afirma haver rebut missatges sospitosos amb contingut estrany, enllaços a webs fraudulentes o arxius adjunts dubtosos. Tanmateix, aquest percentatge era encara més alt el 2023, quan arribava al 73,1%.

L’única amenaça que ha crescut en aquest període són les trucades telefòniques fraudulentes. Han passat del 42,4% al 49% i es fan passar per entitats bancàries, empreses conegudes o institucions públiques. Per contra, el contacte de desconeguts a través de les xarxes socials ha baixat del 34,6% al 25,1%.

La majoria de víctimes denuncia el cas

Entre les persones que han patit una ciberestafa amb pèrdua econòmica, el 81,8% assegura que l’ha denunciat. La majoria ho ha comunicat al banc, en un 85,1% dels casos. Després, un 71% també ha recorregut a la policia.

Segons l’estudi, la major part de les denúncies les presenten dones grans. Així mateix, l’informe reflecteix una preocupació creixent pel risc dels ciberatacs.

El 92,7% dels enquestats considera que un ciberatac té una perillositat de 7 o més sobre 10. La nota mitjana és del 8,9, mentre que el 2023 era del 8,3. Malgrat això, només sis de cada deu persones creuen que és molt o bastant probable acabar sent víctimes d’una estafa o d’un atac en línia amb conseqüències econòmiques.

Canvi de contrasenyes i confiança en la banca digital

L’informe de l’AEB també posa el focus en els hàbits de seguretat digital. Per exemple, el 52,5% de la ciutadania reconeix que no ha canviat mai les contrasenyes.

D’altra banda, la majoria dels enquestats considera que els bancs són els que millor informen sobre aquestes amenaces. En concret, així ho pensa el 43% dels participants. Molt per darrere, apareixen els cossos de seguretat, amb un 18,8%, i els mitjans de comunicació, amb un 14%.

Els ciutadans també valoren el sector bancari amb un 7,1 sobre 10 a l’hora de protegir les dades personals. Per sota, queden les institucions públiques, amb un 6,9; les plataformes de compra per internet, amb un 6,2; les plataformes de contingut en línia, amb un 5,5, i les xarxes socials, amb un 4,8.

Segons l’informe, aquesta valoració s’explica per l’experiència amb la banca digital. A més, l’estudi assenyala que la majoria dels ciutadans creu que la seva entitat es preocupa per la protecció de les seves dades. En conjunt, la percepció de seguretat en operar digitalment amb el banc se situa en el 79,7%.

Finalment, l’operativa digital amb què els usuaris se senten més segurs és l’enviament de diners a una altra persona a través de Bizum, amb un 49,7%. En canvi, els pagaments amb targeta obtenen un 15,8%, i les transferències bancàries fetes des de l’aplicació mòbil, un 11,5%.