Estudi: Un de cada tres ciutadans de Catalunya té un pensament conspiratiu

Un de cada tres ciutadans de Catalunya mostra un nivell alt de pensament conspiratiu, segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). L’estudi indica que aquestes persones desconfien de les institucions i dels experts, i tendeixen a creure que “hi ha una realitat amagada” darrere de molts fets o decisions polítiques. Segons el CEO, el pensament conspiratiu es pot identificar en ciutadans que rebutgen sistemàticament idees avalades per la ciència o per fonts acadèmiques i oficials. Aquests perfils també acostumen a mostrar més interès per les teories alternatives i s’informen majoritàriament a través de xarxes socials o mitjans no convencionals.

Vox i Aliança Catalana

L’enquesta assenyala que més de la meitat dels simpatitzants de Vox i Aliança Catalana mostren un grau alt de pensament conspiratiu. En concret, el 65% dels seguidors d’Aliança i el 55% dels de Vox encaixen amb aquest perfil. Els segueixen els votants del PP i Junts (al voltant del 40%), mentre que els d’ERC se situen al 35%. Entre els socialistes i els comuns, el percentatge baixa fins al 20% i 15%, respectivament.

Un dels aspectes més destacats és que el 42% dels ciutadans creu que les autoritats exageren el perill de certes malalties per interessos econòmics, i un 25% considera que la Covid-19 va ser creada en un laboratori. També un 21% pensa que les vacunes poden fer més mal que bé, tot i que la majoria de la població rebutja aquesta afirmació.

El 40% prioritzaria el nivell de vida

L’informe del CEO també destaca una dada preocupant sobre els valors democràtics. Quatre de cada deu persones prefereixen viure en un país que garanteixi un bon nivell de vida encara que no sigui plenament democràtic. En canvi, només un 34% optaria per la democràcia per sobre del benestar econòmic.

Aquest patró és especialment visible entre els homes joves, sobretot en la franja d’edat entre 16 i 34 anys. En aquest grup, fins al 62% dels nois afirma que preferiria un país que asseguri estabilitat econòmica encara que no fos totalment democràtic.

Un fenomen transversal

Segons el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, el pensament conspiratiu és transversal i apareix en totes les franges d’edat i nivells d’ingressos, tot i que disminueix 10 punts entre les persones amb estudis universitaris.

Aquest tipus de perfils, segons l’estudi, solen mostrar menor confiança en la Unió Europea o en la ciència, i major preocupació per la immigració i la seguretat. També són més propensos a creure que els científics manipulen dades i a identificar-se amb discursos populistes.

Aquest informe del Centre d’Estudis d’Opinió arriba en un moment de creixent desinformació i polarització social. Els resultats apunten que una part significativa de la població catalana té una percepció crítica o fins i tot desconfiada respecte a les institucions, els mitjans i la ciència. El CEO conclou que el repte de la societat catalana és reforçar la confiança ciutadana i el pensament crític basat en l’evidència, per evitar que les teories conspiratives condicionin la convivència o el debat democràtic.