Com afecta queixar-te al cervell i com sortir del bucle negatiu

Et queixes sovint sense adonar-te’n? Segons diverses estadístiques, totes les persones —tu, jo i pràcticament qualsevol del nostre entorn— ens queixem entre 15 i 30 vegades al dia. Poden ser comentaris insignificants com “quin pal” o “aquest semàfor no canvia mai” o queixes més profundes relacionades amb problemes laborals o personals. La comunicadora i experta en comportament Aurora Michavila ha analitzat què passa al cervell quan ens queixem i per què aquest hàbit aparentment innocu pot convertir-se en una autèntica càrrega mental.

Cada vegada que verbalitzem una queixa, el cervell experimenta un petit alliberament de dopamina, el neurotransmissor associat al plaer immediat. És una sensació similar a la que obtenim quan fem scroll infinit o comentem xafarderies a la màquina de cafè. Segons Michavila, aquest “mini xut” provoca que l’amígdala, una estructura cerebral clau en la gestió de les emocions, es relaxi temporalment. Per això la queixa ens fa sentir bé… però només a curt termini.

Es converteix en un hàbit neuronal

El problema comença quan aquest impuls es converteix en un hàbit neuronal. El cervell registra que queixar-se proporciona una recompensa ràpida i, com que està programat per detectar amenaces amb més facilitat que oportunitats, interpreta la queixa com una forma de protecció. Així, la seqüència s’automatitza: et queixes, sents alleujament, el cervell ho reforça i repeteixes el patró. A la llarga, això fa que la teva atenció es focalitzi sobretot en allò que no funciona, deformant la percepció de la realitat.

Aquest és el primer gran problema del bucle de la queixa: acabes mirant el món a través del filtre del negatiu. I si no hi poses acció, arriba el segon: ets esclau d’un discurs que no transforma res. Michavila recorda la frase de Maya Angelou: “Si no t’agrada alguna cosa, canvia-la. Si no pots canviar-la, canvia la teva actitud.” La queixa descriu, però gairebé mai proposa. Enganxa, però no mou.

Per això, l’experta comparteix algunes estratègies per trencar aquest cicle. La primera és detectar els detonants: situacions, comentaris o actituds que activen automàticament el mode queixa. Identificar-los ajuda a anticipar la resposta i regular-la abans que esclati. També recomana posar un temps limitat a la queixa. Permetre’s un minut per expressar-la, però tallar-la conscientment abans que s’allargui i alimenti el malestar.

Consciència, pràctica i ganes de recuperar el control mental

Una altra eina poderosa és convertir la queixa en una pregunta orientada a l’acció. Per exemple: “El trànsit és un desastre… però com puc aprofitar aquest temps?” o “El client torna a trigar… què puc fer perquè decideixi amb més seguretat?”

Finalment, Michavila proposa practicar la gratitud estratègica. No es tracta d’un optimisme ingenu, sinó d’entrenar el cervell a veure també el que funciona. Fins i tot davant un semàfor etern, recordar que en molts països travessar el carrer és realment perillós pot ajudar a canviar la perspectiva. Sortir del bucle de la queixa és possible. Només requereix consciència, pràctica i ganes de recuperar el control mental.