Com superar el “síndrome de tornada a casa” i l’estrès de Nadal

Tornar a casa per Nadal forma part de l’imaginari col·lectiu: retrobaments, abraçades, records i llums que anuncien l’arribada d’un període màgic. Però l’experiència no és idíl·lica per a tothom. Segons un estudi d’opinió impulsat per OUIGO i IPSOS Digital, el conegut com a “síndrome de tornada a casa” ja afecta 7 de cada 10 persones a l’Estat espanyol, que necessiten preparar-se emocionalment abans de conviure amb la família durant les festes.

Tot i que l’alegria (56%) i la il·lusió (46%) continuen essent les emocions més repetides, una part destacable de la població admet sentir estrès (11%), angoixa (8%) i un intens cansament emocional. Les causes són múltiples: les absències de persones estimades (39%), els costos del viatge (37%), la falta de descans (24%) o simplement la sobreestimulació pròpia de les trobades familiars.

La barreja de sensacions és totalment natural

Segons la psicòloga Patri Psicòloga, aquesta barreja de sensacions és totalment natural. “Tornar a casa per Nadal no és només il·lusió. L’estudi mostra que la nostàlgia és present en gairebé la meitat dels viatgers i que l’estrès augmenta amb l’edat. Moltes persones senten cansament emocional per la convivència i la sobreestimulació.” La professional recorda el concepte d’ambivalència emocional: “Sentir coses oposades alhora és normal. El problema és creure que no hauríem de sentir-les.”

A aquesta tensió se li suma una altra dimensió: les expectatives socials. La psicòloga Alicia González explica que “la il·lusió es pot barrejar amb l’ansietat, la culpa, la nostàlgia o la sensació de tornar a un lloc on ja no encaixes”. Per això recomana decidir quines batalles emocionals no volem lliurar, i donar-nos permís per retirar-nos —físicament o mentalment— si la situació ens sobrepassa.

Un dels punts que més pressió genera és el single-shaming, fenomen que afecta especialment dones joves i adults joves. Durant els àpats familiars, la pregunta “i tu, quan tindràs parella?” pot convertir-se en un comensal incòmode. “La solteria es percep com una etapa provisional que cal solucionar”, assenyala Patri Psicòloga. Aquesta mirada, diu, activa comparacions, sentiment de fracàs i baixa autoestima. La clau, remarca, no és trobar respostes enginyoses, sinó no interioritzar la pregunta com un judici sobre el nostre valor personal.

Per a la psicoterapeuta Nicole Bumiller, presidenta de l’AVNTF, el retorn al nucli familiar posa a prova identitats ja emancipades. “Una persona que ha començat una vida autònoma ha fet un procés de desvinculació emocional. Tornar suposa encarar de nou rols antics que potser ja no encaixen.” Segons ella, la distància afavoreix la construcció d’una identitat pròpia, amb nous ritmes, rols i relacions. Per això, el Nadal pot ser tant positiu —amb rituals, afecte i retrobaments— com desestabilitzador.

Tornar a la llar familiar pot despertar hàbits i normes obsoletes

El problema sorgeix quan el procés de desvinculació encara no s’ha consolidat. Tornar a la llar familiar pot despertar hàbits i normes obsoletes, obligant a “habitar llocs que incomoden”. Bumiller subratlla que aquest retrocés emocional no fa de la família un espai tòxic, sinó que evidencia que ja no som la mateixa persona dins aquell sistema. I assumir-ho, defensa, és necessari i saludable.

Els experts coincideixen en un missatge: normalitzar el malestar. El “síndrome de tornada a casa” no és un fracàs, sinó una reacció humana davant dates carregades de memòria, pèrdua, expectatives i comparacions. El Nadal pot ser celebració, però també —inevitablement— gestió emocional.