L'Ajuntament de Linyola troba una làpida del segle XVII dins l'església
La Generalitat reconeix el temple de Santa Maria, Bé Cultural d'Interès Nacional, pel seu campanar octogonal i la portalada, obra de Peregrinis
|
Els arqueòlegs contractats per l'Ajuntament de Linyola (Pla d'Utrgell) han descobert una làpida que data del 1698 dins l'església de Linyola, a l'esquerra de l'altar. L'alcalde, Àlex Mases, ha explicat que el desembre passat, en conveni amb la Universitat de Barcelona, es va fer un estudi amb un georadar i es van trobar disset possibles cavitats. «Hem de veure amb les intervencions arqueològiques si són tombes o túnels que comuniquen amb la zona del castell, com diuen algunes llegendes del poble», ha explicat.
|
També volen determinar la situació d'una possible cripta. Per altra banda, Mases ha celebrat que la Generalitat hagi reconegut l'església de Santa Maria de Linyola, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i destaca que alguna de les particularitats del temple són el seu campanar octogonal i la portalada, obra de l'escultor italià, Andrea Fortunato de Peregrinis.
- També et pot interessar: Linyola inicia una recollida de firmes per a millorar la carretera LP-3322
|
Altres descobriments antics a la demarcació
Els treballs de neteja i consolidació de les runes del castell medieval de la Soala de Casteràs, a Bossòst, han permès la descoberta d’una antiga capella, possiblement preromànica, a la boca de la cova, situada a sota de l’antiga fortificació. El petit temple es trobava a més d’un metre sota terra. L’actuació arqueològica ha tret a la llum la base de la planta, amb un absis, una entrada i la plataforma de l’antic altar. A més, al costat es troben les restes d’un mur perimetral, que segurament envoltava tot el conjunt, format pel castell i una torre, dalt del turó de la cova, i l’església, a sota. Aquest temple estaria dedicat a Santa Eulària, advocació que ja indica la seva antiguitat, ja que es vincula directament amb una implantació castrense.
Els tècnics treballen amb la possibilitat de l’existència d’un assentament poblacional, origen fins i tot del poble de Bossòst, donades les bones condicions d’orientació sudest, encarada vers la solana, amb filtracions d’aigua i punt visible connectat amb els altres castells de la zona. Aquesta situació estratègica ha convertit aquest indret en un refugi al llarg del temps. Un dels últims usos de què es té constància fou durant l’ocupació d’Aran pel maquis i els militars del règim franquista.
Aquesta actuació, valorada en 12.000 euros, és promoguda per l’Ajuntament de Bossòst, després d’efectuar una primera fase de neteja i delimitació del castell. Aquesta nova fase s’ha desenvolupat durant aquesta tardor i ha rebut una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida. L’alcalde, Amador Marqués, considera aquesta troballa «una bona notícia que confirma l’existència de la capella més antiga de Bossòst, a l’entrada de la cova natural més gran de l’Aran». L’Ajuntament va il·luminar l’indret el passat mes de juny. «Ara treballem per promoure, consolidar i senyalitzar tot el conjunt del castell i l’ermita com un dels llocs d’interès patrimonial més rellevants de Bossòst i l’Aran», ha anunciat.
- NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Comparteix això
Comparteix aquesta llista amb els teus familiars i amics.
Comentaris
