Catalunya Diari

Almacelles declara 3 arbres d'interès local per a la seva preservació i conservació

Aquesta declaració fa que tinguin una especial protecció i conservació

Imatge d'un ametller centenari d'Almacelles
Almacelles declara tres arbres com a arbres d'interès local per a la seva preservació i conservació | LleidaDiari.cat

Arran de la petició d'algun propietari i del mateix Ajuntament d'Almacelles, així com del que estableix un estudi tècnic encomanat a una empresa especialitzada en arboricultura, l'Ajuntament d'Almacelles ha declarat tres arbres dins del terme municipal com a arbres d'interès local.

Aquesta declaració fa que tinguin una especial protecció, conservació i s'inclouen dins de l'Inventari d'Arbres d'Interès Local i Comarcal, que es preveu en el Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local, i amb el Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local.

Aquestes declaracions es trametran al Consell Comarcal del Segrià per a declarar-los d'interès comarcal, a la Comunitat de Regants per salvaguardar-los de possibles obres o intervencions en séquies o camps propers i a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural per a la seva inclusió a l'Inventari d'Abres d'Interès Local de Catalunya.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Els arbres declarats com d'interès local a Almacelles

El Til·ler del Copeo. Aquest til·ler d'uns 80 anys d'antiguitat es troba a la partida del Mas del Rull i té la seva excepcionalitat en què no és un arbre autòcton de la zona, en les mides gegantines de l'exemplar (18 m. d'alçada, un perímetre de copa de 180 m. i un perímetre de tronc de 270 cm) i en el fet que no se li ha fet cap mena de poda ni d'intervenció, fet que permet veure un exemplar únic en tot la seva esplendor. Un arbre típic de zones més fredes i humides que les del Pla d'Almacelles, que va plantar-se expressament pel propietari de la parcel·la on es troba i que va reeixir amb èxit.

Els ametllers centenaris del Camí del Mas del Lleó. Es tracta de dos exemplars que es troben un al costat de l'altre. Un fa 6 i l'altre 8 metres d'alçada; amb 4 i 8 m de diàmetre de copa i 135 i 180 cm de perímetre de tronc respectivament. És una raresa que hagin romàs dempeus aquests dos exemplars d'ametllers de més d'un segle d'antiguitat. El fet que estiguessin ubicats just al costat del camí del Mas del Lleó i en la confluència de dues séquies de reg, han permès que hagin sobreviscut fins als nostres dies de manera quasi miraculosa.

De fet, tal com es constata en l'informe tècnic, es tracta de dos testimonis excepcionals d'un dels arbres típics del Pla d'Almacelles que es cultivaven en els terrenys de secà i semiàrids propis d'aquesta zona molt abans que entrés en servei el Canal d'Aragó i Catalunya i que es propiciés el reg de totes aquestes finques, amb el canvi d'aquest tipus d'arbres pels herbacis de regadiu o els arbres fruiters.

Un altre testimoni arbori excepcional

L'alzina de la Bassa de la Saira. Un altre testimoni arbori excepcional: 9 metres d'alçada, 10 metres de perímetre de copa i un perímetre de tronc de 200 cm. Afortunadament, aquest arbre ha romàs intacte durant prop d'un segle al costat de la Bassa de la Saira i en el vessant del conegut com a tossal dels Moixons. Aquest exemplar, poc comú en l'actualitat, era un arbre propi dels vessants de serres i turons de la zona abans que l'aigua del Canal d'Aragó i Catalunya i l'anivellament de finques per facilitar el cultiu extensiu de regadiu destruïssin gran part d'aquests arbres que eren propis de les zones de terra aspre i clima mediterrani sec.

Aquest exemplar es va mantenir gràcies al fet que va créixer al costat d'una antiga séquia de reg, ara en desús, i que acompanyava altres arbres de ribera que es plantaven en les banquetes de les séquies per evitar amb les seves arrels que s'ensorressin els talussos de terra i l'evaporació de les aigües per la calor amb l'ombra de les fulles. Tot i això, els arbres més comuns eren els pollancres o els bedolls, de creixement ràpid i de fulla abundant.


Comentaris

envia el comentari