Artur Segarra pot demanar ajuda al Ministeri d'Exteriors

El ministeri concedeix una subvenció anual per assistir a espanyols presos a l'estranger
Segarra encara no ha sol·licitat cap ajuda | Arxiu

L''esquarterador de Bangkok', el ciutadà espanyol Artur Segarra condemnat a mort a Tailàndia per haver torturat i assassinat a un compatriota, té dret a sol·licitar una ajuda pública del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació per pagar un advocat privat que intenti lliurar-lo de la pena cabdal. Des de l'any 2009, el Ministeri d'Exteriors concedeix una subvenció anual destinada a assistir a aquells espanyols presos a l'estranger que afrontin condemnes de pena de mort.

 

Fins a l'any passat, aquesta ajuda solament s'ha concedit per al cas de Pablo Ibar, a través de l'associació contra la pena de mort 'Pablo Ibar', encarregada de tramitar la sol·licitud per a la subvenció, que va començar sent de 60.000 euros, però que en els últims anys s'ha reduït a 30.000 euros. No obstant, les bases de la convocatòria, que es van modificar per última vegada en 2013 a través d'una ordre ministerial, permeten a Segarra directament, o a algú que actuï en el seu nom, sol·licitar la subvenció, destinada a «la defensa jurídica de ciutadans espanyols sotmesos a judici a l'estranger acusats de delictes que en l'ordenament aplicable es puguin castigar amb pena de mort».

 

Reconeix a més que en aquest tipus de casos l'accés a una «defensa jurídica de qualitat» té un cost econòmic molt elevat, per la qual cosa «en pocs casos» els acusats tenen recursos suficients per pagar-la, «la qual cosa justifica igualment la possibilitat que l'Estat ajudi a sufragar la defensa jurídica». Ni Segarra, detingut al febrer de 2016, ni cap associació ni entitat en el seu nom, han sol·licitat aquesta ajuda, l'última convocatòria de la qual es va publicar el 6 de juny de 2016 i es va resoldre mes i mig després, sent l'únic beneficiari Pablo Ibar.

 

 

 

La condemna que Segarra ha rebut aquest divendres a Tailàndia és susceptible de ser recorreguda, primer davant del Tribunal d'Apel·lacions i posteriorment davant el Suprem. En cas que es confirmés la pena cabdal, també li quedaria l'opció de sol·licitar clemència a la Casa Reial perquè li commutessin el càstig a mort per una pena de presó. 



Comentaris

envia el comentari