Dels 985 carrers que hi ha als municipis de l'Urgell, només 62, un 7%, porten nom de dona davant els 231, 23%, que fan referència a personatges masculins. Són dades que recull el nou estudi del Consell Comarcal sobre els noms de les vies i els espais públics de la comarca, en clau de gènere, que s'ha presentat aquest diumenge a Donzell d'Urgell, a Agramunt (Urgell).
Dels 50 noms d'espais públics, com ara museus, escoles o biblioteques, també predominen els masculins, amb 21, mentre 9 tenen nom de personatge femení. Els impulsors de l'estudi proposen que els nous carrers que s'urbanitzin portin nom de dona i que aquests s'escullin mitjançant procediments participatius. També han elaborat un llistat amb suggeriments de noms femenins.
[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]
L'estudi del Consell Comarcal i el SIAD de l'Urgell ha analitzat tots els espais públics dels 20 municipis de la comarca, les tres Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) i els 21 pobles agregats. En total, s'han comptabilitzat 985 carrers, 62 dels quals, són carrers amb noms de personatges femenins, mentre els de personatges masculins representen el triple, amb 231. Els 692 carrers restants, que representen tres quartes parts del total de vies, s'han catalogat com a 'altres', categoria que engloba noms d'oficis, muntanyes, ciutats o països, entre altres. També s'han comptabilitzat 50 noms d'espais públics, 9 dels quals tenen un personatge femení, 21 de masculí i 20 d'altres.
Noms femenins vinculats a la religió
L'estudi també posa en relleu que del 7% del nomenclàtor dedicat a personatges femenins, tres quartes parts són marededéus, santes i religioses. Alguns d'exemples són la Verge de Montserrat, Santa Maria, Mare Vedruna, Fàtima o Isabel de Casanovas.
Tàrrega té 28 carrers dedicats a dones mentre 9 pobles no en tenen cap
La població més gran de la comarca i també la que té més noms de carrers dedicats a personatges femenins és Tàrrega, amb 28. Alguns d'aquests són Santa Clara, Frida Khalo, Federica Montseny, Mercè Rodoreda o Maria Mercè Marçal. La segueix Agramunt amb un total de 7 carrers i Bellpuig, amb 4. Per contra, hi ha 9 municipis de l'Urgell que no en tenen cap, com ara Belianes, Ciutadilla, Maldà, Puigverd d'Agramunt o Vilagrassa.
L'autora de l'estudi i comunicadora, Núria Bernaus, ha indicat que la invisibilització de les dones que reflecteixen els resultats de l'estudi es poden extrapolar a tot Catalunya. Per això, l'objectiu del treball és promoure l'interès dels ajuntaments per incrementar el nombre de carrers dedicats a dones, com a un primer pas per revertir aquesta discriminació. Pel que fa a les conclusions, l'estudi proposa que els carrers nous que s'urbanitzin portin noms femenins i fa una crida a la participació ciutadana perquè siguin els mateixos veïns els qui suggereixin aquests noms. De fet, a la part final inclou un llistat de suggeriments de noms de personatges femenins vinculats a la comarca i al país.
Perspectiva de gènere aplicada a l'urbanisme
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Gerard Balcells, ha explicat que l'estudi vol servir per «evolucionar» cap a una perspectiva de gènere aplicada a l'urbanisme, enlloc «d'arrossegar-se per la tradició» que històricament ha deixat la dona en un segon pla.
La presentació de l'estudi s'ha fet davant el Monument a la Dona que hi ha a Donzell d'Urgell. L'alcaldessa d'Agramunt, Sílvia Fernàndez, ha destacat que es tracta d'un espai «emblemàtic» que es va inaugurar el 8 de març del 1998 i que està dedicat a les dones que transportaven l'aigua fins al poble. Al final de la presentació, una representant del poble ha llegit un fragment del manifest commemoratiu del Dia de la Dona d'enguany.
