El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell es dedicarà enguany al record d’Elvira Farràs

Pla general d'alguns dels participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell

Pla general d'alguns dels participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell | LleidaDiari.cat

 

L'organització del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell, que tindrà lloc aquest diumenge en el marc de la Festa Major de la capital alturgellenca, recordarà en el mateix aquest acte a Elvira Farràs, una de les persones que hi va contribuir a la seva preservació en un moment en què la participació anava a la baixa i que el passat mes de juny va morir als 95 anys. D'aquesta manera, està previst reconèixer la seva tasca just abans de donar inici a la dansa, a la plaça Patalín.

 

Unes 200 parelles acudeixen aquests dies previs als assajos d'un ball que, fa més de cent anys, estava ple de simbolisme, ja que servia a les parelles per fer pública la seva intenció de casar-se ben aviat. Per tal de consolidar-lo encara més de cara al futur, s'està treballant en la creació d'una associació que ha de servir, entre d'altres, per disposar d'un registre de participants i recopilar altres dades que puguin ser útils per tenir una història escrita d'aquesta dansa popular.

Pla de detall de diversos participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell

Pla de detall de diversos participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell | LleidaDiari.cat

 

 

El reconeixement a la dedicació de l'Elvira Farràs per preservar el Ball Cerdà de la Seu d'Urgell en una de les etapes en què la participació estava minvant, a les dècades dels 60 i 70, es farà present aquest diumenge a la plaça Patalín, just després de l'entrada dels dansaires. D'aquesta manera, està previst dedicar-li unes paraules de record, pocs mesos després de la seva defunció, segons ha explicat una de les organitzadores, Dolors Carrillo. Fins aquest divendres, les 200 parelles que hi participen, les quals hi actuen en diferents moments segons la seva edat, acudeixen als assajos previs d'una dansa popular que al seu dia tenia com a finalitat mostrar-se davant del públic abans del seu imminent matrimoni.

 

El simbollisme d'aquest ball

«El simbolisme del Ball Cerdà és el d'un xicot que dóna a conèixer a la seva promesa», afirma una altra de les organitzadores, Montse Guiu, que afegeix: «La treu d'entre totes les noies que estan a la rotllana cap al mig de la plaça» i aleshores, continua explicant, «primer ell la fa seguir i després ho fa ella» i, finalment, es mostra «la bellesa i l'amor» enmig de la festa. Actualment, al ball hi prenen part persones de totes les edats, des dels quatre als més de vuitanta anys. El 2016, a més, va ser declarat com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional, un reconeixement que per Guiu ha de motivar la seva preservació de cara al futur: «Tenim un tresor i l'hem d'anar mantenint i polint», explica. En aquest sentit, considera que cal contribuir al fet que els més petits l'estimin i «contagiïn» aquest sentiment a altres persones per tal de mantenir viva la tradició que, per ella, ara mateix representa “la columna vertebral” de la Festa Major de la Seu.

Pla de detall de dos dansaires, d'entre 9 i 15 anys

Pla de detall de dos dansaires, d'entre 9 i 15 anys | LleidaDiari.cat

 

Per tal de fer un pas més que contribueixi a la consolidació futura d'aquesta dansa, l'organització està treballant per constituir-se com a associació. L'objectiu és que aquesta entri en funcionament abans de l'any que ve amb la voluntat de posar sobre el paper els passos que la conformen o la normativa relativa a edats i vestimenta, entre d'altres. L'objectiu és que tant aquesta documentació, com el cens de participants que s'està creant, siguin una eina de consulta a partir de la qual es pugui elaborar una història escrita sobre el ball, segons explica Guiu, que, després de més de 30 anys participant-hi, ara també ensenya al grup de joves i adults que hi prendran part diumenge.

 

El Ball Cerdà, que oficialment té un origen incert, s'ha ballat de forma pràcticament ininterrompuda des de finals del segle XIX i ara viu una època en què hi ha molta afició. En aquest sentit, Carrillo explica que, avui dia, hi ha moltes parelles de dansaires formades entre amics o pares i fills. En el seu cas, porta gairebé 40 anys ensenyant-lo al grup d'infants i joves, tot i que la seva participació es remunta a l'època en què encara existia el darrer esbart de la Seu d'Urgell.