Els arqueòlegs de la UdL treballaran aquest estiu en la part nord-oest de la fortificació
Pla general de les excavacions al poblat ibèric del Gebut de Soses
Pla general de les excavacions al poblat ibèric del Gebut de Soses | LleidaDiari.cat

El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) iniciarà dilluns la segona campanya d'excavacions arqueològiques al poblat ibèric del Gebut, al terme municipal de Soses (Segrià).

 

Un equip de vint persones hi treballarà durant dotze dies per intentar delimitar completament el baluard amb una torre semicircular que hi ha en la part més elevada del tossal i les muralles que l'envolten.

 

Els arqueòlegs de la UdL, encapçalats pel professor Joan López, creuen que el poblat s'estén en una superfície de més de 4.000 metres quadrats a uns 500 metres de l'actual nucli urbà, prop de la carretera que uneix Soses amb Aitona. 

  

Després dels primers treballs de l'estiu del 2017, calculen que l'assentament es va iniciar en època preibèrica, abans del segle VII abans de Crist, durant la primera Edat del Ferro. Els treballs que desenvoluparan fins al 20 de juliol se centraran en l'excavació de la fortificació en la part nord-oest del poblat i en les habitacions annexes a l'espai de producció que va aparèixer durant la primera campanya, segons informa la UdL.

Pla general dels arqueòlegs excavant al poblat ibèric del Gebut
Pla general dels arqueòlegs excavant al poblat ibèric del Gebut | LleidaDiari.cat

 

Els arqueòlegs volen definir la cronologia precisa de les estructures, així com determinar la funció i les característiques de l'aparent complex industrial del segle III abans de Crist, molt possiblement dedicat a la producció de vi.López destaca «la singularitat d'aquest oppidum dins del món ilergeta i del món ibèric al nord de l'Ebre». Les campanyes del GIP, tant a Gebut com a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, formen part de les activitats complementàries de formació de l'alumnat de la menció d'Arqueologia del grau d'Història de la UdL.

Una muralla d'epoca preibèrica

Finalment, cal recordar que en les excavacions de l'any passat, van posar al descobert la presència d'una muralla d'època preibèrica, amb una torre rectangular i que prossegueix fins al final del cim, estructura que demostraria que el turó ja estava habitat des del segle VII aC. Els treballs també han tret a la llum a la part més alta del jaciment una segona torre defensiva ibèrica, reforçada amb un bastió amb diferents contraforts. Així mateix, també s'ha localitzat una sala molt ben conservada destinada a la decantació de líquids, possiblement a l'elaboració d'oli. 



Comentaris

envia el comentari