Catalunya Diari

La campanya d’excavacions de Gebut, a Soses, acaba amb la descoberta de la muralla que envolta el baluard

Gairebé una vintena d’estudiants i professors de la UdL excaven l’espai
El nou tram de muralla descobert | UdL

La segona campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Gebut, al terme municipal de Soses, ha posat al descobert algunes troballes singulars com ara el cap d'una figureta femenina de terracota, que podria ser una deïtat de culte domèstic o una joguina, un motlle de joieria i un ham de pesca. Són objectes que demostren la intensa activitat al poblat entre els segles III i I abans de Crist, i la seua importància dins la xarxa d'enclavaments ibèrics en la ruta del Segre. El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) -inscrit al Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA)- també ha descobert un nou tram de muralla de quatre metres de gruix corresponent a una etapa d'ampliació de l'assentament.

Imatge de les troballes | Udl

 

Un equip d'una vintena de persones, encapçalat pel professor de la UdL Joan López, ha treballat al jaciment durant dotze dies tant en la delimitació de la fortificació elevada com en el complex industrial que van treure a la llum durant la primera campanya. Han excavat una nova sala annexa a l'espai de producció format per cubetes folrades de guix i destinat possiblement a la producció de vi. Està formada per una banqueta construïda amb tovots que defineix una gran cubeta quadrangular. «Ignorem ara la seua funcionalitat, pendents de les analítiques del laboratori, però en qualsevol cas confirma el caràcter industrial d'aquest barri, la cronologia del qual se situa en la segona meitat del segle III abans de Crist», ha explicat López.

 

Unes troballes singurals

Entre les troballes singulars d'aquesta campanya destaca el cap d'una figureta femenina de terracota, guarnida amb un collar. Aquestes estatuetes, de les quals se'n coneix una trentena en les zones de l'àrea ilergeta (Lleida i Osca) s'interpreten tant com a possibles joguines, com a figures relacionades amb cultes de tipus domèstic i familiar. Les conegudes es daten entre els segles II i I AC, però podrien ser lleugerament més antigues. També ha aparegut un motlle de foneria de rodetes concèntriques de dimensions més grans que els coneguts fins ara per a fer penjolls de bronze d'ornament personal, un ham de pesca, restes de raïm i de blat, fragments de ceràmica de diferents èpoques, fins i tot restes d'àmfora fenícia i de ceràmica campaniana (Itàlia) i peces de collar de corall que demostren el comerç a través del riu.

Imatge d'una de les figures trobades | UdL

 

Els arqueòlegs de la UdL calculen que l'assentament es va iniciar en època preibèrica, anterior al segle VII abans de Crist, durant la primera Edat del Ferro i va estar ocupat fins al 200 abans de Crist. En l'època de l'Ibèric ple (segles IV-III aC), l'oppidum es va ampliar. Les darreres excavacions han permès descobrir un nou tram de la muralla format per dues cortines adossades que juntes assoleixen quatre metres d'amplada, «només superada per les dels Vilars d'Arbeca i el Molí d'Espígol», han assegurat. Aquesta paret que delimitava el poblat pel cantó oest es va construir quan la fortificació va ampliar la seva extensió cap al nord, complementant les estructures defensives ja existents de la primera edat del ferro i l'Ibèric antic (segles VII-V aC). La muralla ha aparegut parcialment malmesa per impactes d'artilleria de la Guerra Civil. De fet, els arqueòlegs de la UdL han trobat restes dels obusos entre les pedres.

 

Aquest assentament ibèric està sorprenent els mateixos experts, que esperen poder demostrar en futures campanyes la importància de l'enclavament dins la xarxa de poblats ilergetes. «La dimensió i complexitat que estem trobant supera les nostres expectatives inicials», ha assegurat Joan López. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, ha destacat que es tracta d'un «jaciment emblemàtic pel Baix Segre» i confia que el projecte «s'incorpori als plans quadriennals de recerca de la Generalitat per assegurar el seu futur». L'alcalde de Soses, Isidre Mesalles, espera que el Gebut sigui visitable l'any vinent. Entre les iniciatives més immediates hi ha l'arranjament dels accessos i la creació d'un circuit intern amb panells explicatius.



Comentaris

envia el comentari