Catalunya Diari

El cinema català guanya presència als festivals del món l'última dècada

Les cintes amb talent de Catalunya rubriquen l'idil·li amb Màlaga i perden pes a Donostia, certamen principal a l'Estat

En els últims anys, l'audiovisual de Catalunya s'ha reduït a un 20%. Una indústria que fa una dècada representava la meitat del pes a l'Estat, la presència de pel·lícules amb segell català ha guanyat espai als festivals internacionals.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Segons Catalan Films i l'ICEC, el nombre de pel·lícules catalanes que des del 2011 ha participat en algun dels quinze grans certàmens del món ha passat de 34 cintes i 8 festivals el 2011 a les 58 cintes i 12 festivals el 2019, l'últim sense l'efecte de la pandèmia. El 2010, un any «especial» amb l'estrena d'èxits com 'Pa negre', un total de 53 pel·lícules amb talent del principat van participar en 8 certàmens. 

Imatge del rodatge d''El cas Loveparade', al Balcó del Mediterrani de Tarragona
El cinema català guanya presència als festivals del món l'última dècada | Tarragona Film Office

El cinema català: als millors festivals

Des de fa onze anys, la presència de pel·lícules amb ADN català als festivals de cinema tipificats com a classe «A», els de major dimensió internacional, se situava entre la trentena i la quarantena i la participació oscil·lava entre els 7 i els 10 festivals per temporada. Es tracta de certàmens com la Berlinale, Cannes, El Caire, l’Índia, Mar del Plata, Montreal, Moscú, Varsòvia i Venècia. 

El 2015 es va experimentar un canvi de tendència, amb un increment de nominacions a festivals i projectes. Concretament, un total de 54 cintes catalanes van ser nominades en 12 certàmens del món, una tendència que s’ha mantingut sostingudament -amb l’excepció del 2017, en què es retorna a xifres dels primers anys de la dècada- fins a l’actualitat. 

Les dades constaten, segons el director de l'ICEC, Miquel Curanta, la tendència ja palpable que el cinema català no ha perdut «pistonada» en l’aparador cinematogràfic mundial, sinó que n'ha crescut el seu reconeixement. Al seu entendre, el «paradigma» de la dècada anterior, en què van sorprendre films com 'Pa negre', ha canviat perquè la indústria del consum d'audiovisual es mou en altres terrenys. 

En una línia similar s’expressa la nova presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que defensa el talent del país i circumscriu la situació del 2010 a Donostia com un «any força excepcional». Amb tot, celebra de pes específic que encara té el cinema d’ADN català a nivell mundial. «La presència de pel·lícules catalanes ha estat molt constant, en casos recents com 'Estiu 1993' o 'Las niñas' a Berlín o 'La hija de un ladrón' a Sant Sebastià, per exemple», assegura. Sí que la preocupa, però, la caiguda dels rodatges en català i la pèrdua de múscul industrial a Catalunya.


Comentaris

envia el comentari