El Dansàneu assoleix una xifra rècord de venda d’entrades tot i haver reduït a un terç l’aforament

Imatge d'un espectacle del Dansàneu

El Dansàneu assoleix una xifra rècord de venda d'entrades tot i haver reduït a un terç l'aforament dels espectacles | LleidaDiari.cat

El Dansàneu, que se celebra fins aquest diumenge a diversos indrets de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà), ha assolit enguany una xifra rècord en el volum de venda d'entrades. Així, el públic n'ha adquirit fins a 1.500, el que implica que s'han exhaurit totes les localitats disponibles per als espectacles de pagament.

 

Des de l'organització es mostren satisfets amb el desenvolupament de la 29a edició del Festival de Cultures del Pirineu, la qual s'ha pogut fer tot i haver reduït l'aforament a un terç de l'habitual i amb la incertesa d'un any marcat per l'emergència sanitària de la covid-19. Aquesta ha motivat també la programació de diverses propostes a l'aire lliure, donant així protagonisme al patrimoni natural d'aquesta àrea pirinenca.

 

[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]

 

Un bon nombre de turistes a les Valls d'Àneu

La directora del Dansàneu, Rut Martínez, ha dit que enguany s'han quedat sorpresos amb el fet d'haver venut «més entrades que mai i d'una manera anticipada». D'aquesta manera, creu que el canvi de dates del certamen, inicialment previst per a principis de juliol, ha comportat que els espectacles que conformen la programació del festival tinguin més demanda per part del públic, ja que en aquests dies d'agost hi ha un bon nombre de turistes a les Valls d'Àneu.

 

A més, la reducció de l'aforament a un terç del qual venia sent habitual ha implicat que s'hagi hagut de penjar el cartell de «complet» a totes les propostes de pagament. En aquest sentit, Martínez ha explicat que a l'escenari que es munta al recinte firal d'Esterri d'Àneu, la capacitat és d'unes 900 persones en un context de normalitat. Enguany, però, aquesta s'ha hagut de limitar a un màxim de 250, el que ha provocat, ha dit la directora a tall d'exemple, que l'espectacle de 'Les Impuxibles' de dimarts passat fos vist en directe per internet per unes 400 més.

 

Martínez ha afirmat que el moment actual comporta haver de reinventar-se i buscar la col·laboració entre festivals de petit i gran format per poder «resistir fins que el context millori». En el cas del Dansàneu, creu que les dimensions dels espais on es programen els espectacles i les característiques de les seves propostes, que no estan pensades per a un públic multitudinari, han contribuït al fet que l'organització hagi fet l'esforç d'intentar tirar-lo endavant fins al final. Un altre motiu té a veure amb la «preservació» dels artistes, tenint en compte les dificultats per les quals hi passen.

 

S'han eliminat algunes iniciatives

Tot i això, s'han eliminat algunes iniciatives, com ara els tastets de productes locals, per aconseguir que «l'experiència sigui la més segura possible», ha dit la directora del Dansàneu. Així, s'ha optat per un tipus de mobilitat que discorri pel circuit que està marcat, encara que aquesta impliqui que no es pugui «compartir ni comentar», fet que per Martínez és «el mal menor” si es té en compte que la prioritat està en la salut i en evitar el risc de contagi de la covid-19.

 

El circ contemporani i la música d'arrel, fusionades aquest divendres en un espectacle

En el tram final de la programació del Dansàneu, aquest divendres s'estrena una proposta encarregada des del festival que barreja el circ contemporani amb la música d'arrel del percussionista pirinenc Arnau Obiols. L'objectiu de Nilak és treballar en favor de la creació, a partir de l'any que ve, d'un espai escènic itinerant dirigit a aquelles comarques que no tenen cap teatre o equipament cultural, segons ha explicat un dels seus integrants, Oriol Escursell, que ha afegit que participen en iniciatives com aquesta per buscar sinergies.

 

Una de les peces que integren aquest muntatge està vinculada a una cançó de bressol, on amb l'ajuda d'una faixa es podrà veure l'evolució de la vida humana, segons ha dit una de les acròbates que la protagonitzen, Àfrica Llorens. En el seu cas, explica que enguany ha d'actuar amb un públic que veu des de més lluny i sense saber «si somriu o no». Així, diu que si normalment el contacte és molt proper, ara la interacció es produeix bàsicament en el moment dels aplaudiments.