Catalunya Diari

Dissenyen nous plànols d'Espot i Port Ainé per realitzar esports d'hivern respectant la fauna amenaçada

Per primera vegada a Catalunya, estacions d’esquí senyalitzen àrees de fauna vulnerable, com el gall fer

El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha impulsat, conjuntament amb el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), com a gestor de les estacions de muntanya d'Espot i Port Ainé, una iniciativa pionera a Catalunya en protecció de fauna amenaçada vinculada a activitats d'hivern a les estacions d'esquí de muntanya. Així, ha editat una nova cartografia d'aquestes estacions destinada als amants dels esports d'hivern, com l'esquí alpí, l'esquí de muntanya, l'esquí nòrdic, el trineu amb gossos (mushing), les motos de neu i les raquetes de neu.

  

  

L'objectiu és conscienciar-los de la importància de compaginar l'activitat esportiva amb la preservació de la fauna en perill, i evitar accedir a àrees sensibles on habiten aquests animals. La iniciativa ja funciona amb èxit a altres àrees alpines d'Europa, especialment als Alps suïssos. La iniciativa que s'ha posat en marxa a Espot i Port Ainé pretén protegir la preservació del gall fer (Tetrao urogallus), una au galliforme que habita els boscos de coníferes (pi roig, pi negre i avet). Es tracta d'una espècie molt sensible a l'activitat humana. Durant l'hivern, el gall fer es refugia en certes zones elevades del bosc de pi negre, conegudes com a àrees d'hivernada, i s'alimenten únicament d'acícules de pi, un aliment molt pobre amb nutrients, per la qual cosa necessiten gastar el mínim d'energia acumulada.

Tanmateix, en situacions d'estrès, com ara l'encreuament amb esquiadors, es poden espantar i fugir, utilitzant una quantitat important d'energia. Amb una ingesta d'aliments tan limitada, aquest esforç els pot debilitar, i posar en risc la seva supervivència. Es tracta d'una espècie vulnerable, amb risc de desaparèixer, protegida per la Directiva Europea 2009/147/CE (Directiva ocells) com espècie que ha de ser objecte de mesures de conservació especial quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució.

 

De fet, a Catalunya, la població més important es localitza a l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu, encara que, des de l'inici de la dècada dels vuitanta, s'està reduint de manera lenta però progressiva en general. A les comarques del Ripollès, la Cerdanya i l'Alt Urgell i també a certes serres prepirinenques els experts han constatat una davallada poblacional important, causada per alteracions de l'hàbitat (estacions d'esquí alpí o nòrdic, i elevades densitats d'ungulats salvatges, especialment el cérvol).


Comentaris

envia el comentari