La construcció fa més d'un segle de l'hospital de cartó que encara es manté en peu a la Vall Fosca (Pirineu lleidatà), és el punt de partida de l'exposició del mateix nom de l'artista eslovè Primoz Bizkaj i del portuguès Carlos Bunga.
La mostra 'Hospital de Cartró', comissariada per Ainhoa Gonzaléz, s'inaugura en el context de la 'Madrid Gallery Weekend' i es podrà visitar fins al mes de novembre. L'exposició fa un exercici d'analogia entre l'hospital creat fa 107 anys a la Vall Fosca per atendre els accidentats durant el procés de construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya i els aixecats recentment per ocupar-se dels malalts de la pandèmia de la Covid -19.
El 1913, l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya va instal·lar aquest edifici prefabricat en el transcurs de les obres de la central hidroelèctrica, la primera gran central que es va constituir a Catalunya per subministrar electricitat a l'àrea de Barcelona. En aquest context, l'hospital de cartó tenia la funció d'auxiliar i curar els 4.000 obrers que emprats en el projecte.
[predef]lleidadiari-grup-de-facebook-598[/predef]
Transformant completament aquest paisatge natural per construir la segona central hidroelèctrica d'Espanya
La comissària de l'exposició, Ainhoa González, recorda que la mostra suposa «una mirada micro sobre l'epidermis, com una segona pell que encara respira, d'aquests cossos que van haver de rebre cures de manera urgent, als més de 4.000 obrers que es van desplaçar de la ciutat a camp, de centre a la perifèria, transformant completament aquest paisatge natural per construir la segona central hidroelèctrica d'Espanya, que tenia com a objectiu proveir d'electricitat a la ciutat de Barcelona».
Per a la iniciativa, s'han unit els artistes Carlos Bunga (Portugal, 1976) i Primerž Bizjak (Eslovènia, 1976) en un projecte que uneix diverses de les seves línies de treball. Tots dos sempre s'han mostrat atrets per l'arquitectura prefabricada. En aquest cas, es tracta d'un edifici que ha sobreviscut més d'un segle al Pirineu català i que continua sent un organisme viu malgrat el seu estat de degradació.
Per la seva banda, la comissària ressalta que la fase de postproducció de l'exposició coincideix amb l'inici de la pandèmia del coronavirus, el que obliga els artistes a treballar des de casa. Ainhoa González assegura que «mentre l'hospital de cartó es resisteix a enfonsar, altres nous de campanya s'instal·len a Wuhan (Xina) en menys de deu dies». González realitza una comparació entre les dues instal·lacions, ja que «encara que els separi poc més d'un segle i quilòmetres de distància, totes dues construccions comparteixen les mateixes característiques: ràpida instal·lació, bona ventilació i alta desinfecció, per a un mateix fi: tenir cura de la vida».
Tres fases
El passat mes de juliol, en l'acte de presentació del procés participatiu, es va explicar que aquest consta de tres fases: les sessions informatives, enquestes virtuals i presencials als veïns, als quals se'ls interroga sobre els possibles usos de l'equipament, i un cop realitzat el buidat, es donaran a conèixer els resultats a la primavera de 2021.
Tal com explica la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, l'equipament estava pensat per a cobrir una necessitat temporal, ja que s'atenien els accidents dels 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica a Capdella, però va aconseguir mantenir-se en peu més d'un segle després, el que el converteix en l'únic edifici d'aquestes característiques que queda a peu a Europa i segons les últimes investigacions, molt probablement a tot el món.