Catalunya Diari

Els veïns del desaparegut poble de Tragó de Noguera podran tornar a ser enterrats al seu lloc d'origen 55 anys després

Amb l'ajuda de l'Ajuntament d'Os de Balaguer s'han construït vuit nínxols al costat del cementiri que costen mil euros cadascun i sis famílies ja n'han reservat un
Moment de la construcció dels nínxols al costat del cementiri actual de Tragó de Noguera | LleidaDiari.cat

Els veïns del desaparegut poble de Tragó de Noguera, inundat pel pantà de Santa Anna el 1962 per la construcció d'una presa, podran tornar a ser enterrats al seu lloc d'origen després de 55 anys. L'Associació Amics de Tragó de Noguera, amb l'ajuda de l'Ajuntament d'Ós de Balaguer -municipi del qual depèn, han construït vuit nínxols al costat esquerre del cementiri actual, inactiu des de fa 55 anys, quan es va construir per traslladar les restes de l'antic cementiri, abans que desaparegués sota l'aigua. Des de llavors no s'ha enterrat ningú més perquè es va construir amb nínxols molt petits ja que les restes ocupaven poc i no són compatibles amb les mides actuals requerides. Així ho ha explicat Josep Lluís Caufapé, un veí de Balaguer de 66 anys, que ha impulsat la construcció d'aquests nínxols, després que un veí d'Alfarràs li traslladés el seu desig de ser enterrat a Tragó.

Dels vuit nínxols que s'acabaran de construir aquesta setmana, sis ja estan reservats per una família que ara viu a Madrid, tres d'Alfarràs i dues de Balaguer, una d'elles la família Caufapé. Cada nínxol costa mil euros i els diners dels dos restants els ha avançat l'Ajuntament d'Ós, fins que algun veí s'interessi per un d'ells. Josep Lluís Caufapé ha explicat que un veí d'Alfarràs, Manel Pedra Rossell, va proposar a l'associació Amics de Tragó de Noguera ser enterrat al seu poble. L'Associació va fer pública per carta als associats la petició i es van interessar més famílies. Van parlar amb l'alcaldessa d'Ós de Balaguer, Estefania Rufach, ja que el nucli de Tragó depèn d'aquest municipi, i es va decidir construir vuit nínxols adaptats a la normativa, al costat esquerre del cementiri actual de Tragó de Noguera, situat al nucli d'Ós de Balaguer, amb possibilitat d'ampliar-ho i construir-ne més si cal. Les obres van començar fa quinze dies i està previst que acabin aquesta setmana.


Dels sis nínxols que estan ja reservats, un acollirà en breu les restes d'antics veïns de Tragó. Serà el de la família veïna de Madrid que té previst traslladar fins al cementiri de Tragó les restes d'un matrimoni originari de Tragó que va morir fa uns vint anys. La resta de famílies han reservat els nínxols per quan morin.

 

Tragó de Noguera, fa més de 50 anys | LleidaDiari.cat

 

Tragó de Noguera era un municipi «important» ja que ja als anys 50 tenia dos molins d'oli, una farinera, s'autoabastia de llum amb un salt d'aigua i fins i tot tenien un cinema. A més, comptava amb quatre pobles agregats; Alberola, Boix, Canelles i Blancafort. Tragó es va inundar l'any 1962 perquè durant l'època del franquisme calia l'energia elèctrica i es van construir molts pantans. «Va ser una de les poques coses bones que es van fer, però havia de tocar a algú i ens va tocar a nosaltres», recordava Josep Lluís Caufapé, que va marxar de Tragó quan tenia 11 anys, en una entrevista l'any 2012 amb motiu dels 50 anys de la desaparició del poble. Van construir primer la presa de Canelles que va inundar Blancafort i més tard la presa de Santa Anna, que va deixar per sempre sota l'aigua a Tragó i Boix. Alberola és l'únic municipi que es conserva d'aquella època i actualment és un nucli que pertany a Ós de Balaguer, a la Noguera.

 

Aquell 2012 l'Associació d'Amics de Tragó de Noguera va organitzar una festa per reunir el màxim de veïns possibles que vivien a l'antiga vila i que feia anys que no es veien. Un d'ells era el pare del Josep Lluís, el Ramon Caufapé, que tenia 91 anys i vivia a Balaguer. Va morir fa dos anys i el seu fill reconeix que si hagués estat construït el cementiri, hauria volgut ser enterrat allà. 

 

Molts dels veïns de Tragó van anar a viure a Balaguer. D'altres es van traslladar a Lleida, a Barcelona o al Vallès. Algun d'ells, fins i tot, va anar a viure a Madrid, Eivissa o l'Argentina. Precisament un d'ells quan va fer 100 anys va creuar l'atlàntic per tornar al poble com a regal d'aniversari. Actualment, segons Caufapé, hi ha 28 veïns originaris de Tragó que tenen més de 90 anys.



Comentaris

envia el comentari