Una esllavissada ha malmès el camí del congost de Mont-Rebei, al Pallars Jussà, i ha obligat a tancar totes les vies que hi accedeixen, segons han informat els Agents Rurals. El cos forestal indica que el succés ha tingut lloc aquest dijous. A través de Twitter també ha explicat que el camí ha quedat greument danyat pels blocs de pedra despresos de grans dimensions que han quedat al mig del camí. És per això que s'han tallat tots els accessos fins a nou avís.
[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]
La contundent resposta de l'alcalde
L'esllavissada que s'ha produït aquest dijous al camí del congost de Mont-Rebei, al Pallars Jussà, ha acabat amb la «paciència» de l'alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, que ha dit que la situació és «insostenible». El despreniment ha obligat a tancar totes les vies que hi accedeixen i el primer edil ha afirmat que fins que no se'n faci una «gestió responsable», no es reobrirà. Navarra ha explicat que tot plegat ja no depèn només de la neteja de l'esllavissada i la reparació del camí, per acabar demanant que es reguli l'aforament. Així, considera que l'espai està «molt mal gestionat» i que al promocionar-se «a tot arreu» registra uns 200.000 visitants a l'any, un volum de gent que amb els mitjans actuals no es pot assumir.
El municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb 124 habitants i uns 200.000 euros de pressupost, no pot assumir sol les obres de reparació del camí de Mont-Rebei ni la seva gestió, tal com ha dit l'alcalde. Cal tenir en compte que aquesta esllavissada, la tercera en poc temps, ha danyat greument el camí, tenint en compte que els blocs de pedra despresos eren de grans dimensions. En aquesta ocasió no es tracta únicament de retirar les roques, sinó també de refer part del camí danyat i sanejar la muntanya. L'esllavissada d'aquest dijous va afectar greument el camí, just al límit entre la comarca de la Noguera i el Pallars Jussà. Els Agents Rurals han tancat tots els accessos al congost de Mont-rebei (Sant Esteve de la Sarga, Àger i Montfalcó).
Novetats al Parc Natural de l'Alt Pirineu
L'Alt Noguera és un tram d'uns deu quilòmetres de la Noguera Pallaresa que transcorre entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà. El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol aconseguir la certificació Wild River (Riu Salvatge), una etiqueta de qualitat que defineix els rius amb molt bon estat de conservació i poques alteracions en el seu recorregut. La Federació de Pesca de Lleida va més enllà i demana al Parc Natural que doni suport a la seva proposta per sol·licitar que la Generalitat demani la declaració de la capçalera de la Noguera Pallaresa com a Reserva Natural Fluvial en el mateix tram que seria Wild River.
A l'Alt Pirineu, només gaudeix d'aquest certificat la Noguera de Tor i la Noguera Vallferrera, i la capçalera de la Noguera Ribagorçana. Per aconseguir aquest certificat, s'haurà de fer d'acord amb el Conselh Generau d'Aran i l'Ajuntament de Naut Aran, donat que un tram d'aquest riu transcorre per la Val d'Aran. La figura legal de la Reserva Natural Fluvial és la reconeguda per la Legislació d'Aigües. De Reserves Naturals Fluvials a la part de la demarcació hidrogràfica Conques Internes de Catalunya n'hi ha 38. A la conca del Segre, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) té reconegudes cinc Reserves Naturals Fluvials. La Federació de Pesca vol augmentar les Reserves a la part catalana que desemboca a l'Ebre donat el bon estat dels rius del Pirineu.
Es tracta d'una figura de protecció hidrològica que en cas de destinar recursos per la investigació sempre s'opta per trams de rius de Reserva Natural Fluvial i la Federació de Pesca de Lleida, creu que els rius del Pirineu no n'han de quedar al marge. A les Reserves Naturals es determinen els cabals ecològics, entenent com a tals aquells que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera natural habitaria o pogués habitar al riu, així com la seva vegetació de ribera. Les reserves naturals fluvials també tenen la finalitat de preservar, sense alteracions, aquells trams de rius amb escassa o nul·la intervenció humana.
L'etiqueta Wild Rivers
Pel que fa a l'etiqueta Wild Rivers reconeix els rius o barrancs que s'han mantingut intactes i que han escapat de qualsevol canvi important en la seva forma natural. En aquests rius no hi ha cap alteració com ara barreres contra inundacions, canals de rius canviants, terraplens o centrals hidroelèctriques i que durant el temps han mantingut l'aigua cristal·lina. Aquest certificat es va crear a França el 2007 en creure que la Directiva Marc Europea de l'Aigua, és insuficient. Per contrarestar les amenaces als rius salvatges, es va formar un grup a França que certifica els Wild Rivers per protegir-los. Es tracta de l'European Rivers Network (ERN), una ONG dedicada a la preservació i la gestió sostenible de l'aigua i els rius.
