Catalunya Diari

Un estudi amb carnívors salvatges fet al Pallars permetrà modelitzar el seu comportament a la prehistòria

La investigació determinarà com els animals han contribuït a distribuir i a fer desaparèixer objectes als jaciments
Fogar experimental alterat per l'acció d'una ossa al Parc Natural de l'Alt Pirineu
La investigació determinarà com els animals han contribuït a distribuir i a fer desaparèixer objectes als jaciments | LleidaDiari.cat

Els investigadors Maite Arilla, Jordi Rosell i Ruth Blasco han fet un estudi experimental amb carnívors salvatges amb l'objectiu de modelitzar el seu comportament a la prehistòria. Ja s'ha publicat a la revista Scientific Reports, i ara es vol contribuir a una interpretació més acurada dels jaciments per determinar com els animals han contribuït a distribuir i a fer desaparèixer els objectes que s'hi troben.

 

La recerca, iniciada fa més de 5 anys, ha consistit en la reproducció experimental de diferents campaments neandertals de curta durada i la seva posterior exposició a l'acció dels carnívors salvatges. Des de la diversitat de predadors que hi havia a la prehistòria a Europa, es va començar a treballar al Pallars Sobirà amb els óssos.

 

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

 

La zona del Pallars Sobirà té una pressió humana molt baixa

La zona del Pallars Sobirà té una pressió humana molt baixa, de manera que el comportament dels animals no es veu alterat com pot passar a altres indrets. La intenció de l'equip d'investigadors és continuar introduint diferents variables i afegir altres animals que també eren freqüents aquí, com hienes, lleons i llops. Es preveu que aquest tipus de reproduccions experimentals obren una nova línia de recerca que ajudarà a entendre molts aspectes relacionats amb l'evolució dels assentaments humans al llarg de la prehistòria.

 

El seguiment dels jaciments experimentals s'ha fet sempre utilitzant càmeres amb sensor de moviment. Ruth Blasco ha explicat que «això ha permès veure quins van ser els principals actors que van intervenir en cadascun dels escenaris» i s'ha pogut comprovar que no solament els grans carnívors es beneficiaven de les despulles abandonades pels grups humans, sinó que també petits carnívors (guineus, martes, teixons), ratolins i algunes aus carronyaires (còrvids) també se sentien atrets i jugaven un rol important en la formació dels jaciments.

 

Ruth Blasco, investigadora del Centre Nacional d'investigació sobre l'evolució humana) ha explicat que «aquest treball obre una nova perspectiva per entendre els jaciments» i ha assenyalat que un exemple directe és «l'absència d'epífisis constant que hi ha a bona part dels jaciments paleolítics». Blasco ha afegit que ara ja es comença a tenir dades per avaluar la importància del paper d'aquests animals en aquest fenomen i contraposar-lo a uns possibles efectes causats pel consum humà. Maite Arilla ha comentat que «les restes que toquen desapareixen, engolides o traslladades».

 

Els carnívors de la zona s'hi acosten atrets per les olors dels fogars apagats

Tots els investigadors han coincidit en destacar que les comunitats caçadores i recol·lectores actuals arreu del planeta és que, una vegada s'abandonen els campaments, els carnívors de la zona s'hi acosten atrets per les olors dels fogars apagats, la carn cuita i la possibilitat de trobar menjar fàcil entre les despulles acumulades. Els mateixos investigadors creuen que «durant la prehistòria, aquest fenomen devia ser bastant freqüent, atesa l'alta mobilitat dels grups humans d'aquell període». Malgrat això, «les pertorbacions que podrien haver generat aquests animals tant en la distribució espacial dels objectes com en la desaparició d'altres, sempre ha estat un tema poc tractat des de l'arqueologia».

 

Jordi Rosell, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de l'Àrea de Prehistòria de la URV, ha dit que han detectat «accions molt ràpides relacionades sobretot amb la desaparició de restes òssies». Les restes dels animals petits (300 kg) són traslladades fora de l'àrea del campament, probablement per amagar-les i consumir-les després amb tranquil·litat. «Aquestes accions són degudes a la por que tenen els carnívors davant d'una possible i inesperada tornada dels humans», ha comentat Rosell.

 

Aquest estudi s'ha fet amb el permís, supervisió i col·laboració dels equips de seguiment de l'Ós Bru, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Departament d'Agricultura. De la mateixa manera, la línia experimental s'emmarca dins del projecte de recerca 'Neandertals i carnívors: una història compartida' cofinançat per la Generalitat de Catalunya.



Comentaris

envia el comentari