Catalunya Diari

Les darreres excavacions a Gebut confirmen que el jaciment estava habitat abans del segle VII aC

Els estudiants de la UdL d'estiu participen de nou als treballs després que l'any passat no ho fessin per la pandèmia

El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha confirmat una fase d'habitació anterior al segle VII aC al poblat iber de Gebut, a Soses (Segrià).

En concret, la darrera campanya d'excavació en aquest jaciment ha permès comprovar l'existència d'un primer hàbitat amb diverses remodelacions, previ a la construcció de la primera muralla torrejada. Per conèixer la datació exacta, però, caldrà esperar els resultats de les anàlisis de carboni 14.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Durant els treballs també s'ha trobat una gran llar amb llavors carbonitzades i s'ha arribat al fons del fossat defensiu. Els estudiants de la UdL d'estiu han pogut tornar a participar en l'excavació, després que l'any passat no ho fessin a causa de la pandèmia.

Pla obert d'un grup de joves excavant en un espai del poblat de Gebut on s'ha trobat una gran llar amb llavors carbonitzades
Les darreres excavacions a Gebut confirmen que el jaciment estava habitat abans del segle VII aC | LleidaDiari.cat

Les dades del GIP indicaven que l'oppidum datava del segle VII aC

Fins fa només un any, les dades del GIP indicaven que l'oppidum (poblat fortificat en alt) de Gebut datava del segle VII aC d'acord amb el flanc de muralla i les dues torres que s'hi van trobar. En excavar l'interior d'una de les torres l'estiu passat, però, els arqueòlegs hi van descobrir una fase d'habitació anterior a aquesta data. Ara, les darreres excavacions d'aquest mes de juliol han permès corroborar que es tracta de les restes d'una casa o d'una cabana que compta amb una banqueta i una llar.

La responsable de la campanya arqueològica i catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso, creu que les restes daten del segle VIII aC pel sistema constructiu utilitzat. Tot i això, la datació absoluta se sabrà amb els resultats de les anàlisis de carboni 14 que es faran a unes restes òssies animals aparegudes aquests dies. Les restes s'enviaran la setmana vinent al laboratori i els resultats es podran conèixer d'aquí a uns tres mesos, ha indicat Alonso.

Tot i que la responsable ha indicat que aquest descobriment va «sobtar» els investigadors al ser inesperat, defensa que és «bastant lògic» que el jaciment hagués estat habitat abans del segle VII aC tenint en compte que la zona del Baix Segre és un punt estratègic on s'hi ha trobat diverses restes arqueològiques. «No és una cosa única que hi hagi aquesta data, però per estudiar l'evolució del poblat sí que és molt important», afegeix.

Els arqueòlegs també han excavat una habitació del segle III aC

A banda d'això, durant el juliol els arqueòlegs també han excavat una habitació del segle III aC que es troba ubicada al complex industrial que hi ha a l'interior del poblat. S'hi accedia des del carrer per una porta amb esgraons i, a l'interior d'aquesta, s'hi ha descobert una gran llar construïda amb múltiples petites fosses (forats folrats de pedra) amb carbons i llavors carbonitzades, així com una banqueta correguda que s'adossava a dues de les seves parets.

Tot i que en un primer moment s'hi esperava trobar un espai d'emmagatzematge, amb aquestes troballes Alonso té dubtes sobre si l'espai s'utilitzava també com a habitatge. Així mateix, els professionals i estudiants que han participat en aquesta campanya també han arribat al fons del fossat defensiu, que es troba a la part oest de l'oppidum.

Es tracta d'un mur d'escarpa de 3,5 metres d'alçada conservats dels 5 metres que, com a mínim, faria fins al peu de la muralla, assenyala la responsable de l'excavació. Així mateix, també han posat al descobert 21 metres lineals d'aquesta escarpa que s'estenen cap al sud del jaciment.

A banda d'això, a la zona del fossat han excavat uns forns de calç localitzats l'any passat, deixant al descobert una àrea de 15 metres de llarg. L'equip de la UdL ha confirmat que aquestes infraestructures són posteriors a l'ocupació del poblat en època ibèrica.

De fet, es situen sobre l'enderroc d'aquest. «És d'època romana tot i que pot ser posterior», indica Alonso, que afegeix que és possible que aquest sigui un dels punts que s'excavaran de cara l'any vinent.

Els estudiants tornen a les excavacions

Un total de 16 alumnes de diverses universitats catalanes i de la resta de l'estat espanyol han participat en la campanya d'excavacions als jaciments de Gebut i Vilars, després que l'any passat no ho poguessin fer a causa de les mesures de seguretat per frenar el coronavirus. Ha estat en el marc del curs d'arqueologia ibèrica de la universitat d'estiu de la UdL.

«Hem tornat, en la mesura del possible, a la normalitat del que era una excavació», afirma Alonso, que afegeix que durant les tres setmanes del curs els professionals i estudiants s'han fet diversos tests d'antígens. «Hem tingut bastants baixes, un per donar positiu i molts per ser contactes estrets de positius», lamenta. Les excavacions han comptat amb el patrocini del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Soses, i la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia.

Projecte quadriennal

Els treballs corresponen al darrer any del projecte quadriennal de recerca de 'La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'ethnos ilerget', que la Universitat de Lleida ha dut a terme des del 2018. "Els interessants resultats obtinguts ens permetran establir les línies d'actuació prioritàries pel proper projecte quadriennal, la convocatòria del qual previsiblement sortirà aquesta tardor", ha avançat Alonso.


Comentaris

envia el comentari