Èxit rotund de voluntariat ambiental al Pirineu català

Imatge d'arxiu d'un bosc | Wikimedia

El Projecte Boscos de Muntanya, l’entitat líder en voluntariat ambiental a Catalunya, ha reunit fins a 546 voluntaris (entre els quals, 112 joves) en la campanya d’estiu d’enguany, que ha tingut lloc a les comarques del Pallars Sobirà (Esterri de Cardós, Massís de l’Orri i Valls d’Àneu – Parc Natural de l’Alt Pirineu) i el Ripollès (Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser).

Al llarg de 22 setmanes, i guiats en tot moment per tècnics i professionals de la natura i del medi ambient, els participants han dut a terme prop de 28.000 hores de voluntariat en feines de recuperació i cura dels boscos. L’estímul de l’economia circular rural a partir de la ramaderia, la prevenció d’incendis i la protecció de l’hàbitat d’espècies locals han estat els tres grans eixos d’acció.

• NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Més de 100 tones de fusta

La intervenció en 50.000 m² de terreny ha generat més de 100 tones de fusta amb el segell PEFC de gestió forestal sostenible. També s’han recuperat cinc quilòmetres de camins ramaders tradicionals i 15.000 m² de pastures, i s’han restaurat diversos trams de murs de pedra seca. Alhora, els voluntaris han instal·lat dos abeuradors de fusta per al bestiar i han construït dos

miradors amb fusta pròpia.

Aprendre a conviure amb els boscos

El director del projecte, Andreu González, valora molt positivament la campanya 2019 i fa una

crida a les institucions perquè es comprometin amb la protecció mediambiental: «Veiem que la ciutadania té moltes ganes d’implicar-se en els reptes ambientals que tenim com a societat,

com el risc d’incendis, l’emergència climàtica i la pèrdua de paisatges i de biodiversitat, però

tant la Generalitat com els ajuntaments i les diputacions encara no hi destinen prou recursos».

Després de 13 anys de creixement continu, els organitzadors destaquen haver aconseguit

«articular un model de participació ciutadana estable, autònom i sostenible, en què el 70% dels

ingressos prové de fons propis, com les aportacions de socis i donants i el valor de la feina feta

a la muntanya». Segons González, el Projecte Boscos de Muntanya «demostra que és possible implicar la ciutadania en els reptes de les zones rurals i posar les persones al centre d’un nou paradigma de relació amb l’ecosistema».

Un nou model que vagi més enllà de la conservació estricta de la natura

L’entitat defensa «un nou model que vagi més enllà de la conservació estricta de la natura (no actuar) o la màxima rendibilitat agrícola (actuar massa intensament)» i proposa «aprendre a conviure amb els boscos i l’ecosistema que ens envolta traient-ne el màxim rendiment però

respectant-ne un futur que, en definitiva, també és el nostre, perquè en formen part».

Acció líder a escala nacional

El Projecte Boscos de Muntanya ha estat reconegut com una de les 60 tendències i experiències innovadores de voluntariat a Espanya, i una de les quatre exclusivament ambientals. L’estudi, elaborat per la Fundación Telefònica, destaca el vincle de l’entitat amb la població local i la tasca de difusió de la importància de protegir el patrimoni mediambiental i cultural del paisatge de muntanya català.

Un futur prometedor

De cara a l’edició 2020, l’entitat es marca com a objectiu arribar als 700 voluntaris i ampliar les

estades d’adolescents, un sector de població molt receptiu i alhora clau per garantir la

incidència de la feina al bosc a llarg termini. El Projecte Boscos de Muntanya es compromet a

continuar treballant amb els veïns i veïnes, ramaders i la resta de professionals de les valls i

muntanyes on actua, i valora ampliar la seva presència al territori al llarg de l’any que ve.

També et poden interessar...

• La neu tenyeix de blanc els pobles de l'Alt Pirineu i afecta set carreteres
• Catalunya viu el matí més fred del que portem de tardor amb alguna enfarinada fora del Pirineu