Catalunya Diari

Falten infermeres a Catalunya i metges d'algunes especialitats

La Covid-19 evidencia dèficits en Medicina Familiar i problemes per retenir el talent a causa de les condicions laborals

Imatge d'arxiu d'uns professionals sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona
Imatge d'arxiu d'uns professionals sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona. | ACN

Les necessitats derivades de la Covid-19 han obligat a contractar perfils alternatius als de metges i infermeres, sobretot en l'atenció primària. Però falten realment metges i infermeres a Catalunya? El Departament de Salut, el Col·legi de Metges de Barcelona, societats científiques i sindicats consultats per l'ACN coincideixen que falta personal d'Infermeria i que hi ha dèficits en algunes especialitats de Medicina com, efectivament, la Familiar, i també per territoris. Les entitats professionals atribueixen aquestes mancances del sistema a contractes «precaris» i a les polítiques d'anys anteriors, mentre que Salut reconeix que cal fer «més atractives» les condicions laborals.
 
 

▶ INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del Lleida Diari on comentem entre tots les notícies de Lleida! Us informareu, podreu comentar l'actualitat i també us entretindreu.  FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

 
 
«Reforçar l'atenció primària des del punt de vista del perfil d'infermeria o medicina no és viable. Per sort, o per desgràcia ara, no hi ha atur [entre els metges i infermeres]», va afirmar el 27 de juliol el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, sobre el reforç de la primària amb la incorporació d'altres perfils professionals.
 
 
La crisi del coronavirus ha fet augmentar l'activitat d'una primària ja saturada i planteja ara un repte colossal als CAP i hospitals: mantenir en pandèmia l'assistència no Covid-19. Davant d'aquestes necessitats, el sistema de salut català s'ha trobat que no pot contractar més metges ni infermeres de família i que tampoc és fàcil fer-ho en altres àmbits. Per què?
 
 

Falten metges per especialitats i segons el territori

La ràtio de metges de Catalunya és de 4,83 per 1.000 habitants, per sobre tant de la de l'estat espanyol (3,8) com de la mitjana dels països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (3,4). Són dades de l'OCDE corresponents al 2017 i recollides en el document de presentació del Fòrum de Diàleg Professional impulsat pel Departament de Salut el 2018. Davant d'aquestes dades, la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, assenyala que Catalunya té «un nombre suficient de metges», però que no hi ha una «bona distribució per territoris ni per especialitats». Per la seva banda, el director general corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el doctor Marc Soler, hi coincideix: «Falten metges en algunes especialitats, com són Medicina Familiar, Pediatria, Anestèsia o Psiquiatria, i en alguns territoris, on les ofertes laborals costen més d'ocupar». Soler reconeix que en els darrers anys l'administració ha fet un esforç per augmentar les places, però no és suficient per «donar sortida a les necessitats».
 
 
Per territoris, la ràtio de professionals sanitaris -inclou metges, infermeres i altres perfils- és desigual, segons recull el document del Fòrum de Diàleg Professional. L'Alt Pirineu i l'Aran i la Catalunya Central són les regions que tenen menys sanitaris, 5,53 i 6,26 per 1.000 habitants, respectivament. La que en té més és la regió de Barcelona, amb 14,55. Aquí s'hi ha de sumar el repte del relleu generacional, assenyala Gea. Es preveu que en els propers anys es jubilin entre el 30 i el 40% dels professionals sanitaris.  
 
 

Una Medicina Familiar minvada

Per al president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el doctor Antoni Sisó, la pregunta no és si falten metges, sinó «quins metges són els que falten». «Falten metges en diverses especialitats i sobretot en Medicina Familiar i Comunitària, que tenen una visió general i una alta capacitat de resolució en diversos àmbits, com en la primària, urgències i residències», recalca. «El problema es veu molt en la Medicina Familiar perquè l'atenció primària és la porta d'entrada al sistema i hauria de tenir molta força», destaca el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Josep Maria Puig.
 
 
Tot i que la Medicina Familiar i Comunitària és l'especialitat majoritària (21%) –segons dades facilitades per Salut-, aquesta dotació es considera insuficient en les necessitats actuals del sistema. Segons dades de la CAMFiC, a Catalunya, la mitjana de metges de família per cada 10.000 habitants és de 7,2 i la mitjana de la Unió Europea es troba per sobre dels 9,5. Això significa que faltarien uns 1.000 metges de família més a Catalunya, indica el doctor Sisó, que adverteix que aquests professionals no es poden «fabricar de cop».
 
 
El president de la CAMFiC denuncia que en els darrers anys s'ha reduït de forma dràstica el nombre de places de l'especialitat, que representaven un 43% del total de places MIR el 1996 i el 28%, el 2020. Per al doctor Sisó, s'ha de tornar a fer una injecció de places de Medicina Familiar al sistema MIR com la que es va fer a mitjan anys 90 i puntualitza que si bé no resoldrà els dèficits davant de l'actual crisi sanitària, sí que podrà servir per a eventuals pandèmies i, en qualsevol cas, per «fer que el sistema sanitari sigui sostenible».
 
 

Falten infermeres en general i amb especialitat

La ràtio d'infermeres a Catalunya és de 6,09 per 1.000 habitants, molt allunyada de la mitjana de l'OCDE, que és de 9. La ràtio estatal encara s'hi troba més allunyada (5,51). La directora general de Professionals parla de ràtios «molt insuficients» si es comparen amb la resta de països europeus i situa com un dels grans reptes solucionar la manca d'infermeres i tècnics de cures d'infermeria. Gea explica que estan treballant amb la Secretaria d'Universitats per incrementar les places públiques d'Infermeria. Actualment més del 50% de les places són privades i el compromís amb Universitats és augmentar les de preu públic per cobrir les jubilacions dels propers anys. «És que, a més, hi ha molta demanda per estudiar Infermeria i la pandèmia encara l'ha incrementada més. Això vol dir que la gent jove vol ajudar i estan compromesos», destaca.
 
 
El secretari d'acció sindical del sindicat d'infermeria SATSE, David Carbajales, considera que les infermeres han estat «devaluades i poc considerades pels poders públics» durant molt de temps i això ha fet que ara no hi hagi «prou graduades noves». «Els centres de salut estan buscant infermeres a tot arreu on poden, en falten», afegeix.
 
 
La presidenta de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, explica que des de fa més de deu anys estan denunciant que a Catalunya falten moltes infermeres, tant en la primària com en els altres àmbits, hospitalari, sociosanitari i en les residències. Brugués considera que ara s'estan «pagant les conseqüències» de «no haver fet els deures» de crear més places universitàries, d'una banda, i de l'especialitat d'Infermeria Comunitària en el sistema EIR –Infermer Intern Resident, el que equivaldria al MIR-, de l'altra.
 
 
La presidenta de l'AIFiCC adverteix que aquesta situació de manca d'infermeres sobretot a la primària «no es pal·liarà d'un dia per l'altre» i recalca que una infermera altament qualificada necessita una formació de sis anys, quatre de grau i dos d'especialitat. Actualment hi ha 60 residents d'Infermeria Familiar a Catalunya i per a Brugués, cal un «salt qualitatiu» si es vol abordar la transformació de l'atenció primària.
 
 
A diferència dels metges, el 92% d'infermeres a Catalunya no té reconeguda una especialitat, segons dades facilitades per Salut recollides en el Fòrum de Diàleg Professional del 2018. Una de les reclamacions de fa anys de la professió infermera és potenciar les especialitats en la professió.
 
 

La meitat dels metges de menys de 45 no té estabilitat

Prop del 50% de metges de menys de 45 anys no tenen estabilitat laboral, segons recull un estudi del CoMB del 2016. «Tenen contractes precaris, sobretot temporals, alguns de setmanes o de dies; amb poques expectatives; en què manca temps de formació; amb una retribució baixa», destaca el director general del col·legi. «Les ofertes laborals no són prou atractives i desmotiven uns metges que s'incorporen al mercat laboral després d'uns deu anys de formació, sis de carrera i quatre d'especialitat», recalca.
 
 
El dirigent del sindicat Metges de Catalunya atribueix el «dèficit importantíssim» de metges i infermeres a les «retallades dels últims anys». «Catalunya està formant la quantitat de metges necessària perquè el sistema funcioni correctament, però el problema és que un cop formats, se'n van davant de la precarietat, la sobrecàrrega de treball i les males pagues», subratlla.
 
 
La directora general de Professionals reconeix que un altre dels reptes és intentar que les condicions laborals siguin més «atractives» per als metges una vegada finalitzin la seva especialitat. En aquest sentit, assenyala que el departament està treballant per «millorar les oportunitats de desenvolupament professional i intentar en els propers anys equiparar les condicions laborals que ofereixen altres comunitats autònomes». «Si tenim un índex d'atracció més elevat, podrem combatre aquestes mancances en especialitats», afirma.
 
 

Contractes «molt precaris» entre les infermeres

Carbajales, del sindicat d'infermeria SATSE, també parla de «contractes molt precaris, que en molts casos duren pocs dies» i d'un problema en la «gestió dels recursos», ja que molts centres sanitaris comuniquen les contractacions a últim moment, lamenta. «A data 30 de setembre, hi havia moltes companyes que encara no sabien si continuarien o no», exemplifica. Per la seva banda, la presidenta de l'AIFiCC també parla de «contractes molt precaris, de dies o de setmanes, sense fidelitzar les infermeres en el lloc de treball».
 
 
Gea destaca que estan treballant amb les patronals i recursos humans perquè els contractes siguin el més estables possibles: «I és que les necessitem. Té poc sentit en l'actualitat fer contractes de dies quan necessitem infermeres. Hem d'aconseguir un gran consens perquè els contractes de les infermeres siguin molt més estables. Han millorat darrerament, però encara queda molt marge».
 
 
Un altre dels objectius de Gea és millorar les condicions laborals perquè les infermeres que van marxar durant la crisi econòmica a països que els van oferir millors condicions laborals, com el Regne Unit, «tornin a casa».

Comentaris

envia el comentari