Finalitzen la restauració de l'església de Sant Martí de Bescaran, a l'Alt Urgell

Les obres de rehabilitació del temple han tingut un cost de 67.760 euros
Pla general de l'església de Sant Martí de Bescaran, al municipi de les Valls de Valira
Pla general de l'església de Sant Martí de Bescaran, al municipi de les Valls de Valira | LleidaDiari.cat

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha finalitzat les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí de Bescaran, situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell). Les obres han tingut un cost de 67.760 euros aportats per l'Entitat descentralitzada de Bescaran, el Bisbat d'Urgell i l'Incasòl, mitjançant les aportacions establertes en el conveni de transferències signat amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. L'església de Sant Martí va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell el 14 d'octubre del 2010.

 

La rehabilitació, basada en un projecte de l'arquitecte Miquel Duelo Nebot, ha permès reforçar l'estructura portant de fusta de coberta, substituir la coberta de fibrociment de la nau de l'església per pedra de pissarra, la substitució dels baixants pluvials i del remat de la coberta del campanar, i la impermeabilització exterior del mur de contenció nord. També s'ha pavimentat l'era del costat i arranjat una part del revestiment interior dels paraments verticals malmesos. Els promotors del projecte són l'Entitat municipal descentralitzada de Bescaran, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Bisbat d'Urgell i l'Incasòl dins del programa Reviure les velles ciutats.

 

Troben una església amagada a Bossóst

Els treballs de neteja i consolidació de les runes del castell medieval de la Soala de Casteràs, a Bossòst, han permès la descoberta d’una antiga capella, possiblement preromànica, a la boca de la cova, situada a sota de l’antiga fortificació. El petit temple es trobava a més d’un metre sota terra. L’actuació arqueològica ha tret a la llum la base de la planta, amb un absis, una entrada i la plataforma de l’antic altar. A més, al costat es troben les restes d’un mur perimetral, que segurament envoltava tot el conjunt, format pel castell i una torre, dalt del turó de la cova, i l’església, a sota. Aquest temple estaria dedicat a Santa Eulària, advocació que ja indica la seva antiguitat, ja que es vincula directament amb una implantació castrense. Els tècnics treballen amb la possibilitat de l’existència d’un assentament poblacional, origen fins i tot del poble de Bossòst, donades les bones condicions d’orientació sudest, encarada vers la solana, amb filtracions d’aigua i punt visible connectat amb els altres castells de la zona.

 

Aquesta situació estratègica ha convertit aquest indret en un refugi al llarg del temps. Un dels últims usos de què es té constància fou durant l’ocupació d’Aran pel maquis i els militars del règim franquista. Aquesta actuació, valorada en 12.000 euros, és promoguda per l’Ajuntament de Bossòst, després d’efectuar una primera fase de neteja i delimitació del castell. Aquesta nova fase s’ha desenvolupat durant aquesta tardor i ha rebut una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida. L’alcalde, Amador Marqués, considera aquesta troballa «una bona notícia que confirma l’existència de la capella més antiga de Bossòst, a l’entrada de la cova natural més gran de l’Aran». L’Ajuntament va il·luminar l’indret el passat mes de juny. «Ara treballem per promoure, consolidar i senyalitzar tot el conjunt del castell i l’ermita com un dels llocs d’interès patrimonial més rellevants de Bossòst i l’Aran», ha anunciat.



Comentaris

envia el comentari