Catalunya Diari

Recopilen centenars d'imatges de la construcció de les centrals hidroelèctriques del Pirineu

Les fotografies, datades als anys 50, mostren com es van fer les canonades forçades que alimenten la central hidroelèctrica d’Espot

Un formiguer de treballadors i camions condicionant les obres de desviació de la carretera cap a Esterri, esplanant la central d’Escaló
El Consell Cultural de les Valls d’Àneu rep 443 imatges de la Fundació Endesa que documenten la construcció de les centrals hidroelèctriques | Endesa

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu ha rebut 443 imatges històriques per part de la Fundació Endesa que documenten la construcció de les centrals hidroelèctriques de les Valls d'Àneu a la dècada dels 50 del segle XX. Gràcies al conveni signat entre les dues entitats, les fotografies passaran a formar part de l'arxiu de l'entitat cultural. Les fotografies il·lustren la construcció dels salts d'aigua de les centrals hidràuliques d'Espot, Esterri i la Torrassa.

Amb aquesta incorporació, les imatges s'afegeixen als més de 8.500 documents gràfics de l'arxiu públic del Consell Comarcal de les Valls d'Àneu, que es pot consultar en aquest enllaç: https://arxiudimatges.aneu.cat/fons/Endesa.

▶ TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Entre les imatges cedides, s'hi poden veure la construcció de les canonades forçades que alimenten la central hidroelèctrica d'Espot o de la presa que forma l'embassament de la Torrassa. Malgrat estar alimentades per rius diferents (riu Escrita en el cas de la d'Espot i riu Noguera Pallaresa, en el cas de La Torrassa), totes dues centrals hidroelèctriques comparteixen edifici, estant la de la Torrassa dins de les instal·lacions de la d'Espot, una característica que les fa singulars.

Una bona pràctica per fer créixer el patrimoni fotogràfic

El president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, Ferran Rella, destaca que «la iniciativa suposa una bona pràctica per fer créixer el nostre patrimoni fotogràfic, que explica i il·lustra la història del nostre territori». Fins ara, la col·lecció fotogràfica formava part del Fons Històric d'Endesa (que es troba dins la Fundació Endesa) que, conscient del valor històric dels documents per comprendre el procés d'electrificació de Catalunya, els té catalogats i arxivats.

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu va sol·licitar a la Fundació Endesa la possibilitat de signar aquest conveni, atesa la importància del patrimoni industrial i hidroelèctric per a la història de les Valls d'Àneu. De fet, el Consell va posar en marxa, ja l'any 1985, l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu, amb la voluntat de recuperar el fons documental dispers i de consolidar, més endavant, un fons que contribuís a cohesionar el territori a través de la imatge gràfica.

L'any 2000 es va crear l'Arxiu d'Imatges del Consell Cultural, que actualment compta amb 8.500 documents gràfics de consulta pública i a disposició de catàlegs i activitats divulgatives. L'objectiu d'aquest fons és doble: d'entrada, contribuir a la recuperació de l'imaginari col·lectiu i, també, posar en relleu el llegat i la importància de la història en la vida d'un territori a través de la fotografia. Uns objectius que també comparteix la Fundació Endesa.

Sobre el Consell Cultural de les Valls d'Àneu

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu va néixer l'any 1983 amb la voluntat de crear i gestionar projectes culturals entorn del patrimoni documental, natural, etnològic, arquitectònic, arqueològic i popular. La seva tasca de dinamització s'ha vist reconeguda amb la concessió del Premi Nacional de Cultura Popular, el 1991 per al Consell Cultural i el 1994 per a l'Ecomuseu. Entre les diverses fites culturals, ha propiciat la creació de l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu (1985), l'Escola de Natura de les Valls d'Àneu (1987), L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (1988), Dansàneu (1991), Les Trobades d'Escriptors (1994).

Les actuacions del Consell s'han adreçat també a altres àmbits culturals: patrimoni popular com la festa dels Veïnats d'Esterri o la de les Falles d'Isil, per les quals va aconseguir el reconeixement com a Festa d'Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, l'única de les Terres de Ponent; patrimoni arquitectònic, recuperació de l'espadanya de Sant Joan d'Isil o l'adequació interior i exterior de santa Maria d'Àneu; patrimoni artístic i mobiliari: la recuperació dels retaules de Son, Jou, Sorpe i les talles romàniques de la Mare de Déu de les Neus d'Àrreu i de Sant Pere de Sorpe; patrimoni arqueològic: la descoberta de la necròpolis d'Alós i, especialment, els treballs de recuperació del Conjunt arqueològic de València d'Àneu.

Sobre el Fons Històric d'Endesa

La Fundació Endesa, com a gestora del patrimoni històric de la companyia, va constituir, l'any 1998, el Fons Històric, un projecte amb la clara vocació de vincular el passat, present i futur de l'empresa amb el de la societat en la qual opera. El seu objectiu és recuperar, conservar i difondre el patrimoni històric de l'empresa, acumulat durant més de 100 anys d'història. En l'àmbit cultural, hi destaquen els projectes dedicats a la il·luminació de monuments artístics, a la conservació i difusió del patrimoni industrial històric del sector elèctric espanyol i a la col·laboració amb entitats culturals espanyoles de primer nivell


Comentaris

envia el comentari