Catalunya Diari

Gastronomia prehistòrica i arqueologia es donen la mà a Aigüestortes

L'Abric d'Obagues de Ratera, on s'han documentat nivells de població superiors a l'any 4800 aC, i el refugi d'Amitges han estat els escenaris dels àpats
Pla general de l'àpat que es va oferir a l'Abric d'Obagues de Ratera
Pla general de l'àpat que es va oferir a l'Abric d'Obagues de Ratera | LleidaDiari.cat

L'Abric d'Obagues de Ratera, on s'han documentat nivells de població superiors l'any 4800 aC i el Refugi d'Amitges han acollit aquest cap de setmana una jornada que ha unit la cuina prehistòrica i l'arqueologia. Ermengol Gassiot, director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM), va posar en context als assistents i va explicar que una recerca liderada per la UAB ha documentat i mapejar més de 340 vestigis arqueològics al Parc Nacional d'Aigüestortes.

 

Els resultats revelen un territori molt humanitzat, ocupat des de fa més de 10.000 anys, amb la majoria de registres per sobre dels 2.200 metres d'altitud. Finalitzada l'explicació, en la mateixa cova, a 2.300 metres d'altitud, en un dels jaciments prehistòrics més elevats del país, el Café Pessets va oferir un aperitiu als assistents a base de truita de riu fumada, formatges fumats, carn de vaca curada, pa de sègol, cireres i avellanes, aliments que perfectament podien menjar els nostres avantpassats quan habitaven aquestes coves del Pirineu.

 

 

Ganivets de sílex, puntes de fletxa o restes de treball sobre matèries lítiques

Gassiot, director del GAAM que ha portat a terme l'excavació a l'Abric d'Obagues de Ratera, va explicar que entre les restes localitzades, en campanyes d'excavacions entre el 2015 i 2017, hi destaquen nivells amb murs d'arranjament, fogars i abundant material, com ara ganivets de sílex, puntes de fletxa o restes de treball sobre matèries lítiques, material exogen al territori, algunes de les quals provinents de centenars de kilòmetres de distància.

 

La sortida va continuar fins al Refugi d'Amitges, pels camins que segurament transitaven els habitants de les coves del Parc Nacional fa milers d'anys, on hi havia preparat un dinar. El refugi es va ambientar de tal manera que va fer traslladar a la gent a la prehistòria. A les parets s'hi podia contemplar murals pintats amb tècniques ancestrals. El cuiner Aleix Gallardet ha explicat que no es va utilitzar res més que el que hi havia al Parc Nacional i zones limítrofes fa 10.000 anys i ha afegit que es va cuinar amb, la mesura del possible, amb les tècniques que els habitants d'aquella època utilitzaven.

Pla general de l'esmorzar prehistòric a l'entrada de l'Abric d'Obagues de Ratera
Pla general de l'esmorzar prehistòric a l'entrada de l'Abric d'Obagues de Ratera | LleidaDiari.cat

 

 

El menú prehistòric

El menú prehistòric va estar configurat per amanida d'espinacs salvatges, nabius assecats, gerds frescos, poma deshidratada, formatge fresc, oli d'avellana i sal de Gerri. El segon plat compost a base de carn estofada de caça amb herbes aromàtiques, nabius, gerds, poma, ceps, greix de porc i sal de Gerri. I de postres, els comensals van menjar mató d'ovella, nous i mel. Tot, acompanyat de cervesa. Gallardet ha narrat que va ser un repte confeccionar aquests menús però que ho van poder fe amb l'ajuda d'Ermengol Gassiot i el seu equip de recerca, que els va anar guiant sobre el que podien utilitzar i que no en l'elaboració dels plats.

 

No solament el menú es va intentar que fos el màxim semblant a les menges dels prehistòrics sinó també les eines per menjar. Els plats i els gots es van elaborar amb terrissa per un artesà de Verdú i les forquilles eren uns punxons fets a mà amb fustes de bedoll i avellaner. Els participants en aquesta jornada, a més de degustar plats prehistòrics, van poder fer-se una idea de com vivien els pobladors d'aquestes coves fa 10.000 anys. A molts d'ells els van trencar la visió que les muntanyes del Pirineu havien estat espais verges i deshabitats fins fa pocs anys. Les diferents recerques que s'hi ha fet mostren traces del desenvolupament d'un poblament neolític molt intens, connectat amb les zones de la plana.

 

Amb aquesta jornada lúdica s'ha contribuït a divulgar, fora de l'activitat científica, els treballs arqueològics que es realitzen des de fa anys a l'àmbit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una de les zones d'alta muntanya europees amb major intensitat de vestigis arqueològics documentats i amb un poblament neolític molt intens, connectat amb les zones de la plana.

L'arqueòleg Ermengol Gassiot explicant les campanyes arqueològiques
L'arqueòleg Ermengol Gassiot explicant les campanyes arqueològiques | LleidaDiari.cat

 

 

També et poden interessar...



Comentaris

envia el comentari