Catalunya Diari

Instal·len a Seròs la primera placa en memòria de les víctimes de la Guerra Civil

S'han enterrat les restes d'un soldat recuperades d'una fossa i s'ha destacat la importància que ningú quedi en l'oblit

La primera placa en memòria de les víctimes de la Guerra Civil s'ha instal·lat al cementiri de Seròs
Memòria Democràtica instal·la al cementiri de Seròs la primera placa en memòria de les víctimes de la Guerra Civil | LleidaDiari.cat

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha instal·lat al cementiri de Seròs (Segrià) la primera placa en memòria de les víctimes de la Guerra Civil. Durant l'acte s'ha aprofitat per enterrar les restes d'un soldat, que no ha pogut ser identificat, recuperades d'una fossa del municipi durant una excavació feta l'agost de 2028.

Les pròximes plaques s'instal·laran a l'Albagés (Garrigues), Cabó (Alt Urgell) i Foradada (Noguera), aprofitant que també s'hi han d'enterrar soldats sense identificar recuperats de fosses. L'objectiu és senyalitzar els cementiris i deixar constància dels fets perquè no es repeteixin i perquè "ningú quedi en l'oblit", ha dit la consellera de Justícia, Ester Capella.

▶ INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del Lleida Diari on comentem entre tots les notícies de Lleida! Us informareu, podreu comentar l'actualitat i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

Les restes d'un soldat que van ser recuperades d'una excavació que es va fer l'agost de 2018

El cementiri de Seròs acull des d'aquest divendres les restes d'un soldat que van ser recuperades d'una excavació que es va fer l'agost de 2018 a la fossa comuna del Tossal de Folies d'aquesta localitat del Segrià. El soldat enterrat és un home d'entre 25 i 30 anys que hauria mort en els combats de la batalla del Segre i que no ha pogut ser identificat. D'acord amb la Llei de fosses, les persones sense identificar que no han estat reclamades s'han d'enterrar als cementiris dels municipis on van ser trobades.

És una de les persones localitzades en les excavacions del Pla de fosses que es van portar a terme entre els anys 2017 i 2019 i que no han pogut ser identificades amb el Programa d'identificació genètica. També s'ha col·locat al cementiri de Seròs un plafó de la Xarxa d'Espais de Memòria per senyalitzar on són inhumades les restes òssies no identificades recuperades en fosses. El text recorda que Seròs va quedar devastat durant la Guerra Civil i que al poble hi van tenir lloc enfrontaments molt intensos entre republicans i rebels, que van provocar milers de baixes.

L'impacte de la Guerra Civil a la demarcació de Lleida i al front del Segre va ser "molt important"

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat que s'ha escollit Seròs per col·locar la primera placa perquè l'impacte de la Guerra Civil a la demarcació de Lleida i al front del Segre va ser «molt important». «Pensem que en els indrets en què la situació va ser molt devastadora, la reparació s'ha de fer amb més intensitat», ha dit. Per la seva banda, l'alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia, ha explicat que la placa recordarà que «les conseqüències de la falta de diàleg no només comporten pèrdues econòmiques i materials sinó també la pèrdua de persones estimades i el trencament de famílies senceres».

Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha possibilitat l'obertura de 31 fosses i la recuperació d'unes 300 persones. D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Prioritat: les dades genètiques de les restes

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament de Justícia es marca com a prioritat l'extracció de dades genètiques de les restes que encara no s'han analitzat. Es tracta d'un procés complex i car. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.


Comentaris

envia el comentari