Catalunya Diari

L'agrupació de famílies que no portaran els fills a l'escola: «És inviable tornar als centres educatius»

L'AFEES compta amb uns 3.500 adherits i viu un «degoteig» en els darrers dies de famílies que no iniciaran el curs

Imatge d'arxiu de l'interior d'una aula de 4t de primària
Imatge d'arxiu de l'interior d'una aula de 4t de primària | ACN

«És inviable tornar als centres educatius», afirma Sesa Cameán, portaveu de l'Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES). Cameán ha explicat a l'ACN que no s'han establert les mesures perquè la tornada a l'escola sigui segura davant la Covid-19 i que ja compten amb unes 3.500 persones adherides que dilluns faran «vaga educativa» no portant els fills als centres en l'inici escolar. La portaveu ha indicat que les ràtios continuen sent altes en un «volum elevat» de centres, que la ventilació és «escassa», que no es podran complir les distàncies de seguretat i que hi ha manca de professionals i d'espais, entre d'altres. «Volem els centres oberts, però volem prevenció, planificació i seguretat», ha manifestat.
L'AFEES va fer públic un comunicat a finals d'agost on ja exposava que no s'estaven habilitant les mesures necessàries per a garantir una tornada segura als centres educatius. «La situació continua igual, no hi ha seguretat a les escoles», lamenta Cameán a pocs dies de l'inici de curs. Per això, tant ella com un seguit de famílies han decidit que els seus fills no aniran als centres el proper dilluns, tot i que asseguren que s'estan auto-organitzant perquè sí que puguin fer activitat lectiva a través de docents de baixa i d'altres.
 
 
A banda de les ràtios, la manca de ventilació i les distàncies de seguretat, Cameán assegura que «la majoria» dels plans educatius estan establint la neteja com una tasca on han de participar alumnes i docents «i que serà curricular», aspecte en què veu que el Govern vol «estalviar costos». Afegeix que no s'han habilitat tampoc mesures de conciliació en cas de positius o contactes i que hi ha una «invisibilització» de les famílies amb patologies de risc, com és el seu cas. En aquest sentit, ha explicat que a quatre dies de l'inici de curs, no ha rebut «cap notificació» ni per part de l'atenció primària, ni dels Departaments de Salut ni d'Educació per avaluar la situació del seu fill, dins del col·lectiu de persones vulnerables a la Covid-19. També critica la manca de personal per atendre alumnes amb necessitats educatives especials i el fet que hi hagi centres on «no s'hagi aportat cap mestre de més ni cap especialista».
 
 
Cameán valora que Educació no els ha donat «cap opció» més que apostar per la vaga familiar, ja que considera que es podrien haver articulat sistemes telemàtics o de semipresencialitat. Sobre el debat que afirma que això suposa segregació, ha acusat al propi Govern de «segregar» i de «deixar tirats» els nens amb necessitats per exemple durant l'estiu en relació a les beques menjador. «No podem confiar com a famílies en un govern que deixa tirats nens», assegura.
 
 

«Degoteig» de famílies, però també de docents

L'AFEES compta amb 3.500 persones i hi ha un «degoteig» de famílies que s'hi van sumant. Entre aquests hi ha també uns 700 docents «que estan igual» que aquestes famílies. Cameán apunta que aquests professionals denuncien la manca de material de protecció o de PCR, ja que alerta que sense fer aquestes proves molts d'ells poden començar les classes el proper dilluns sent asimptomàtics. «No podem anar a una allau d'infeccions», afirma. Per això, defensa que el que s'hauria de fer és prevenir per evitar arribar a una situació de contagis establint les mesures necessàries. «Ja hi ha escoles que sense haver començat estan amb casos sospitosos. Imaginem quan comencem el 14, què durarà això, una setmana? Cinc dies? Un dia? És una temeritat per part del Govern», insisteix.
 
 
Una altra de les peticions del col·lectiu és que hi hagi una infermera escolar. Per això, Cameán ha criticat que el nexe de contacte entre l'atenció primària i el centre no sigui de perfil mèdic. La portaveu insisteix que cal un professional mèdic perquè qualsevol altre «no té ni la professionalització ni l'experiència» per abordar les situacions que sorgiran.
 
 
En ser preguntada sobre la possibilitat que els portin a la justícia per no portar els fills a l'escola, afirma que és «una mesura de coacció» i recorda que l'absentisme que es porta a la justícia és el d'aquells menors que estan desatesos pels seus pares. «Nosaltres estem defensant els nostres fills i les nostres famílies», defensa. Amb tot, explica que si acaben judicialitzant la qüestió, s'acolliran a l'auxili judicial i serà un jutge el que acabarà decidint qui té raó. «Davant de tot prima la salut i si no hi ha salut, ni vida no hi pot haver ni educació, ni feina, ni hi pot haver res», sentencia.

Comentaris

envia el comentari