Catalunya Diari

Les excavacions al poblat del Gebut de Soses revelen la presència d'una muralla d'època preibèrica

L'Ajuntament treballa per posar en valor el jaciment amb l'organització de visites per a grups reduïts a partir de finals d'any

El responsable de l'excavació al poblat ibèric del Gebut, a Soses, Joan B. López | LleidaDiari.cat

Les excavacions que està duent a terme el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) al poblat ibèric del Gebut, al terme municipal de Soses (Segrià), han posat al descobert la presència d'una muralla d'època preibèrica, amb una torre rectangular i que prossegueix fins al final del cim, estructura que demostraria que el turó ja estava habitat des del segle VII aC. Els treballs també han tret a la llum a la part més alta del jaciment una segona torre defensiva ibèrica, reforçada amb un bastió amb diferents contraforts. Així mateix, també s'ha localitzat una sala molt ben conservada destinada a la decantació de líquids, possiblement a l'elaboració d'oli. El darrer cop que s'havia excavat al jaciment del Gebut va ser durant els anys 1940 i 1941, i des d'aleshores només s'hi ha dut a terme alguna actuació de neteja i el tancat del perímetre. Ara, l'Ajuntament se Soses treballa per fer valdre i començar a organitzar-hi a partir de finals d'any visites per a grups reduïts.

  

El Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL està duent a terme des del 18 de juliol una campanya d'excavacions al poblat ibèric del Gebut, a Soses, que s'allargarà fins al 4 d'agost. Un equip de 25 persones, amb membres del GIP de la UdL i una quinzena d'estudiantat d'arreu de l'Estat, ha centrat els treballs a intentar delimitar el perímetre del jaciment, cercar la muralla que suposadament l'envoltava, definir l'accés al poblat i comprovar la seqüència estratigràfica de quan es funda i s'abandona. Es calcula que el poblat ibèric del Gebut va estar ocupat entre el 425 aC i finals del segle III aC, corresponent a l'etapa de l'ibèric ple, segons ha explicat el responsable de les excavacions i membre del GIP de la UdL, Joan B. López.

  

El responsable dels treballs ha destacat que les troballes efectuades fins al moment «sobrepassen les expectatives inicials». I és que excavant a l'extrem dels carrers, els arqueòlegs han localitzat una muralla, amb una torre rectangular que prossegueix fins al final del cim. La sorpresa ha estat que aquesta muralla correspon a l'època preibèrica, fet que demostraria que el turó del Gebut ja estava habitat almenys des del segle VII aC. «Des del punt de vista científic és un fet rellevant perquè és un fenomen que també estem constatant en altres indrets de la Ilergència», que és la zona en la qual s'integrava el Baix Segre però que també abastia la plana occidental de Ponent, arribant fins a les Garrigues i la Segarra, ha explicat López. A la vegada, aquesta muralla preibèrica constaria que en la primera edat del ferro ja es produeix el fenomen de jerarquització del territori, que posteriorment s'intensificarà durant l'època ibèrica.

D'altra banda, en la part més alta del jaciment ha aparegut una segona torre ibèrica, en aquest cas reforçada amb un bastió amb diferents contraforts. «L'estructura constitueix un baluard defensiu d'una magnitud patrimonial i estètica espectacular i ofereix moltes possibilitats de ser recuperat i posat en valor», segons Joan B. López. Així mateix, els arqueòlegs han localitzat sense esperar-ho en una de les habitacions adossades a aquest baluard una instal·lació destinada a la decantació de líquids molt ben conservada, amb tots els paviments enguixats i les cubetes de decantació. «Suposem que podria estar relacionada amb la producció d'oli, tot i que les anàlisis ho hauran de determinar, ja que també podria haver funcionat per a la producció de vi o d'algun altre producte», ha manifestat el responsable de l'excavació. També s'ha excavat una segona muralla sota aquesta segona torre, que destaca per tenir entorn d'1,5 metres d'alçada.

 

La campanya d'excavacions d'aquest estiu s'emmarca en el conveni que van signar aquest any l'Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida per posar en valor el jaciment, ja que no s'hi havia excavat des dels anys 40 del segle passat, quan es va posar en relleu tota la planta del poblat però sense cap referència estratigràfica de tot el que havia aparegut fins aquell moment. La voluntat del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL demana integrar amb vista als pròxims anys les excavacions al poblat del Gebut en els projectes de recerca quadriennals que promou la Generalitat.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Soses treballa per potenciar el jaciment, condicionant el terreny i millorant-ne els accessos per facilitar que pugui ser visitable. L'alcalde Isidre Mesalles ha expressat la voluntat del consistori passa per començar a organitzar-hi visites per a grups reduïts a partir de finals d'aquest any. La plataforma superior del poblat fa 1.600 metres quadrats i se sap que també va estar ocupat en les vessants, amb la qual cosa el perímetre abraçaria un total d'uns 3.600 metres quadrats, segons Joan B López. El jaciment del Gebut està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).


Comentaris

envia el comentari