Catalunya Diari

L'exposició sobre la bruixeria al Pirineu arriba a Balaguer

L’exposició recorre els museus de la Xarxa i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l'Aran presenta a Balaguer una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s'ha dut a terme entre el 2015 i el 2017. D'entre les principals conclusions de la investigació i que l'exposició il·lustra, se n'extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d'Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La «fama de bruixa» s'heretava per via materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

El comissari de la mostra, el Dr. Pau Castell ha explicat que «han aparegut nous testimonis orals de gent d'edat avançada de la plana de Lleida i el Pirineu que posen en relleu una vivència de la bruixeria fins fa poc, concretament fins als anys 50» Castell subratlla que la investigació ha confirmat que sempre s'identifica la bruixeria en dones de la comunitat a qui es fa responsables de malalties i morts pels seus maleficis. La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d'entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.

La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L'estudi, coordinat per l'historiador Pau Castell, ha comptat amb un equip format per antropològes i investigadors dels diferents territoris: Tòni Escala, Sara Arjó i Elisa Ros (Val d'Aran) Núria Morelló (Plana de Lleida) Carlos Guàrdia (Alt Urgell), Oriol Riart (Pallars Sobirà), Miquel Bailach (Pallars Jussà), Marcel·lí Corominas (Solsonès). La recerca ha estat possible gràcies al suport de l'Institut Ramon Muntaner del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i els diferents museus de la xarxa, que ha permès fer un primer recull de material oral i històric.

La producció de l'exposició ha estat possible gràcies al Departament de Cultura, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i l'IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran). La mostra forma part de les activitats de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural que es commemora enguany. Igual que la resta de les exposicions que organitza la Xarxa de Museus, valora les col·leccions que custodien els museus que formen part de la Xarxa. La mostra dóna continuïtat a la important tasca que s'està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida. Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorre els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.


Comentaris

envia el comentari