Balaguer serà Capital de la Sardana el 2021. Abans, però, les Capitals de la Sardana seràn Perpinyà 2019 i Sant Feliu de Guíxols 2020. El municipi agafarà el relleu a Montblanc, que ho ha estat aquest any. El nomenament s’ha fet públic aquest dissabte a la tarda, durant la presentació de la Guia Sardanista 2019 i el lliurament dels premis Capital de la Sardana d’enguany, que s’ha fet al Teatre del Casal Montblanquí.
- També et pot interessar: Les imatges dels Premis Capital de la Sardana 2018
L’alcalde de Balaguer, Jordi Vidal ha aprofitat l’ocasió per enviar un missatge de suport als polítics presos i exiliats, que tenien reservada tota la primera fila del teatre. «Estic convençut que el 2021 hi serem tots i lluitarem per tenir l’espasa ben alta», ha assegurat.
La capitalitat és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya i durant l’acte el seu president, Joaquim Rucabado, ha anunciat que diverses institucions de la Catalunya Nord i Andorra s’han sumat a la Generalitat en la candidatura per declarar aquesta dansa Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Rucabado ha detallat que fa dos anys que treballen en aquest projecte i ha subratllat que «ara la candidatura serà internacional». Per la seva banda, la directora de Cultura Popular de la Generalitat, M. Àngels Blasco, ha afirmat que «tenim un país per remuntar i la gent de la cultura popular sempre li ha fet costat». «Som imparables», ha afegit.
Les capitals que venen
La vila de Perpinyà, Capital de la Sardana 2019
El passat divendres 3 de novembre, es va anunciar la designació de la vila de Perpinyà com a Capital de la Sardana 2019, segons ho ha comunicat el municipi.
La consellera municipal en càrrec dels Afers Catalans de la Vila de Perpinyà, Virginie Barre, va declarar que «Perpinyà està arrelada al patrimoni i un dels més destacats és la sardana, que ens batega al cor i l'ànima, de manera que posarem tot el nostre patrimoni al seu servei».
Sant Feliu de Guíxols, Capital de la Sardana 2020
Segons explicava el dossier ganxó: «la Sardana i la tradició sardanista, la música de cobla i els compositors de sardanes sempre han estat presents a Sant Feliu de Guíxols, al llarg de la història i amb grans noms. Així, la nostra tradició musical ve de lluny, des del segle XIX i hi ha hagut corals, orquestres, orquestrines i cobles, tant en l’àmbit amateur com professional».
«En aquest últim àmbit en destaca el nom del mestre Juli Garreta, reconegut compositor de sardanes, i del qual van formar part del seu cercle músics com Josep Maria Vilà Gandol, Josep Gravalosa o Lluís Lloansí». Així s'ha expressat en un comunicat municipal.
Sant Feliu té i manté una tradició i activitat sardanista expressada de forma pública i socialment reconeguda durant tot l’any. Ho representen i ho manifesten en forma de ballades, aplecs, concerts i ensenyament del ball tradicional català.
El fet d’esdevenir Capital de la Sardana comportarà un conjunt d’accions de tot un any, com, per exemple, dos actes de gran format, el lliurament de premis Capital de la Sardana, una trobada d’escoles de cobla, la presentació de la Guia Sardanista, així com moltes altres feines de dedicació com la digitalització del fons dels compositors guixolencs, un pla de comunicació per a tot l’esdeveniment, implicació del Festival de la Porta Ferrada i nombrosos concerts i tallers musicals.
