L'os Goiat va fer dotze atacs a Catalunya fins a l'agost, un terç del total

Va matar 22 ovelles, quasi totes a França, i 8 cavalls a Catalunya
Primer pla de les restes d'una euga morta la setmana de la revetlla de Sant Joan del 2018
Primer pla de les restes d'una euga morta la setmana de la revetlla de Sant Joan del 2018 | LleidaDiari.cat

La Generalitat té comptabilitzats fins al 31 d'agost passat un total de dotze atacs de l'os Goiat a bestiar de Catalunya. A França, va fer quinze atacs. Aquests 27 atacs suposen entre el 30 i el 40% de tots els atacs d'ossos a ramats, cosa que fa que aquest exemplar sigui considerat d'una «intensitat depredadora anòmala i molt alta». En total, Goiat ha mort 22 ovelles, quasi totes a França, una cabra, vuit ruscos d'abelles i nou cavalls, vuit a Catalunya i un a França. Tot i considerar-se un cas poc habitual, tampoc és únic, i el Govern recorda que al Pallars en tot el 2017 els gossos assilvestrats van matar més de 500 ovelles, mentre que els ossos bruns en van matar tres.

 

En una roda de premsa a la seu central del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Barcelona, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha volgut fer un exercici de «transparència» i clarificar el posicionament del Govern davant les crítiques dels ramaders i dels ecologistes davant dels atacs d'aquest exemplar. Així, ha dit que és cert que aquest os concret fa més atacs del que és habitual en la seva espècie i, a més, s'atreveix a atacar bestiar major, com eugues i vaques, mentre que el més habitual és que ataqués ovelles i cabres.

 

Per això, els tècnics de Catalunya, Aragó i Navarra estan intentant consensuar un protocol sobre com actuar en casos similars i excepcionals com aquest. Aquest protocol, segons Miralles, probablement acabarà amb «l'extracció» de l'animal del seu actual entorn, cosa que significaria portar-lo a un 'santuari', cosa poc probable, o sacrificar-lo. Per fer-ho, primer cal localitzar-lo. Actualment es troba a la zona francesa del riu Garona, però es preveu que com cada any a la tardor torni cap a l'Aran. De fet, és l'únic del prop de mig centenar d'ossos del Pirineu que porta un collar amb geolocalitzador. No obstant això, la bateria del GPS s'està acabant, i les autoritats franceses no volen col·laborar en la seva localització per capturar-lo i canviar la bateria.

 

Per això, s'ha optat de moment per espaiar el període d'enviament de la posició del collar, i així estalviar bateria. Segons Miralles, Goiat no té problemes d'agressivitat ni ataca els humans, però admet que els atacs a vaques i egües genera por en la població. A banda d'això, Miralles ha explicat que la intenció de la Generalitat és salvar la reintroducció de l'espècie, l'os bru, i no pas d'un sol exemplar. Per això, ha recordat que la zona d'Astúries i Cantàbria, amb uns 250 exemplars, no tenen tants problemes com el Pirineu, ja que mai s'ha extingit l'os allà i, per tant, els ramaders ja estan acostumats a la seva presència, cosa que els fa prendre certes mesures de seguretat.

 

El primer os va arribar al Pirineu el 1996

Al Pirineu el primer os reintroduït va arribar el 1996 i Miralles creu que ecològicament seria viable arribar a una xifra similar als Pirineus, ja que tenen una superfície superior a la serralada Cantàbrica. No obstant això, ha dit que això s'haurà de decidir amb el temps i tenint en compte els «conflictes» que generi a la població i els ramaders, i comptant amb una extensió de l'espècie a zones del Pirineu fins ara no trepitjades pels ossos. Miralles ha admès que l'os és «un problema més» per als ramaders, però ha dit que altres comarques sense ossos també tenen problemes. De fet, creu que els ramaders de ramaderia extensiva fins fa poc no s'havien de preocupar gaire de vigilar els ramats escampats per la muntanya, i ara tenen una preocupació més. Per això, ha dit que entén la «tensió i la indignació» per un problema que «és molt emocional».

 

En aquest sentit, Miralles ha volgut defensar la gestió de la Generalitat, recordant que proporciona recursos als ramaders per protegir-se, com sis 'agrupaments', zones on els ramats d'ovelles són vigilats durant 24 hores al dia durant els cinc mesos que pasturen a més alçada per part de dos pastors, gossos i tancaments electrificats. N'hi ha quatre al Pallars Sobirà i dos a la Val d'Aran que estan funcionant bé, amb vint cops menys danys que els ramats que pasturen sense protecció o mal protegits.

 

Un tercer agrupament, al Pla de Beret, no s'ha pogut crear perquè els ramaders de la zona el rebutgen. Miralles s'ha preguntat si algun d'aquests ramaders prefereixen patir danys per cobrar indemnitzacions. Aquests agrupaments inclouen l'arranjament de cabanes pels pastors, trasllat de barracons i cabanes prefabricades, sistemes elèctrics autònoms, mobiliari i utensilis, a més d'una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys. Pel que fa al bestiar gros, vaques i egües, la Generalitat contracta personal de suport per a la vigilància i detecció de possibles incidències.



Comentaris

envia el comentari