Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires

Havia nascut a la vall de la Vansa i Tuixent, en el si d’una família dedicada a la collita i la venda d’herbes remeieres
Càndida Majoral, en rebre el premi Trementinaire d’Honor
Càndida Majoral, en rebre el premi Trementinaire d’Honor | LleidaDiari.cat

Una de les darreres trementinaires que encara estava viva, Càndida Majoral i Majoral, va morir el passat 4 de gener a Sant Julià de Lòria (Andorra) pocs dies abans de complir els 101 anys.

 

Nascuda a cal Tamastim de Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el 2 de febrer de 1917, va començar de molt petita a acompanyar la seva mare, Maria Majoral, en els seus viatges a peu per gran part de Catalunya per vendre herbes medicinals, trementina, olis i altres remeis tradicionals.

 

Era la filla petita de tres germanes, que també havien anat amb la seva progenitora, popularment coneguda com la trementinaire de les nenes rosses i que va dur a terme aquest ofici fins a gairebé els 70 anys, portant de viatge, fins i tot, a algunes de les seves nétes.

  

Testimonis com el de la Càndida, que va fer de trementinaire fins poc abans de casar-se, han estat essencials per a l'elaboració dels estudis etnogràfics duts a terme en els darrers anys sobre l'antic ofici de les dones de la vall de la Vansa i Tuixent, entre els quals en destaca «Dones que anaven pel món», de l'antropòleg Joan Frigolé (Departament de Cultura, Barcelona, 2005). El 2011 va ser distingida amb el premi Trementinaire d'Honor que s'atorga cada any amb motiu de la Festa de les Trementinaires.

Imatge procedent de l'Arxiu Cal Peret on es veu la família de cal Tamastim, amb la Càndida, a la dreta al mig, a principis de la dècada de 1930
Imatge procedent de l'Arxiu Cal Peret on es veu la família de cal Tamastim, amb la Càndida, a la dreta al mig, a principis de la dècada de 1930 | LleidaDiari.cat

 



Comentaris

envia el comentari