Neix el moviment Munixic, impulsat per set ajuntaments lleidatans, amb l'objectiu d'impulsar accions que ajudin a fixar els joves als pobles petits

Aquest dissabte s'ha celebrat una trobada per posar en marxa la iniciativa
Primera trobada del moviment Munixic.
Primera trobada del moviment Munixic. | LleidaDiari.cat

Alcaldes i regidors de set municipis de menys de 3.000 habitants de les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell i el Solsonès han creat el moviment Munixic per compartir experiències i impulsar accions que ajudin a fixar la població jove als pobles petits. Aquest dissabte han reunit un centenar de joves, responsables polítics i professionals de joventut de tot Catalunya a Corbins, al Segrià, en una jornada on s'ha debatut sobre l'arrelament, l'habitatge, la formació i l'ocupació. L'objectiu és que sorgeixin alternatives i propostes per evitar el despoblament juvenil del món rural i contrarestar la desigualtat d'oportunitats entre els joves de les àrees urbanes i rurals en aquests àmbits. Entre les principals demandes destaquen els ajuts per facilitar el lloguer d'habitatges buits o l'extensió de la fibra òptica a tot el territori perquè l'accés a les noves tecnologies no jugui en contra dels municipis petits. Les conclusions de la jornada es faran arribar en forma de reivindicació a la Generalitat. I és que els impulsors de Munixic es queixen que sovint les polítiques que incideixen en els joves tenen un enfocament «massa urbanita», segons un dels membres del moviment i alcalde de Maldà, a l'Urgell, Sebastià Mata.

 

Munixic està liderat pels consistoris de Montoliu de Lleida i Corbins (Segrià), Barbens i Vila-Sana (Pla d'Urgell), Maldà (Urgell) i Riner (Solsonès). La primera jornada del moviment, coorganitzada amb la Direcció General de Joventut de la Generalitat, s'ha fet amb el lema 'Revolta juvenil als municipis petits. Viure el poble – Viure al poble – Viure del poble'. Els participants han compartit experiències i han debatut sobre les necessitats i els reptes dels joves als pobles. 

El regidor de joventut de Corbins, Jordi Verdú, ha explicat que l'objectiu és promoure que les polítiques de joventut generin oportunitats a les localitats petites, de manera que els joves hi puguin viure i treballar sense que es vegin obligats a marxar a nuclis més grans, per tant, que puguin fer el mateix al poble que a la ciutat. Al mateix temps, també cal que l'opció de tornar al poble sigui atractiva per aquells joves que han marxat a estudiar fora i això s'aconsegueix amb facilitats d'habitatge o d'ocupació però també fomentant l'arrelament al municipi. I per crear aquest vincle, professionals de joventut i representats d'associacions juvenils han posat de manifest que cal que els ajuntaments escoltin les demandes dels joves i que aquest col·lectiu estigui «al centre de les polítiques i no a la cua», segons ha dit el tècnic del Consell Comarcal del Segrià, David Lesan. També s'ha apostat per empoderar el jovent fomentant l'associacionisme i fent que assumeixin responsabilitats al municipi més enllà de formar part de la comissió de festes.

 

En tot cas, ha quedat clar que perquè els joves no es vegin obligats a marxar del poble cal que trobin facilitats per viure-hi i una feina que s'ajusti a la seva formació. Lesan ha explicat que si bé als nuclis petits l'habitatge és més barat sovint es troben amb més problemes perquè els propietaris accedeixin a llogar-los a gent jove, «i això ha generat moltes taules de mediació». L'alcalde de Maldà, Sebastià Mata, ha assegurat que «les polítiques de joventut no han de ser residuals sinó que entenem que són l'eix vertebrador perquè els pobles no vagin desapareixent a poc a poc» i es queixa que «quan el Parlament legisla sobre polítiques com l'accés a l'habitatge ho fa des d'una visió molt urbanita i s'intenta resoldre el problema per a les ciutats però la realitat rural queda amagada».

La creació de noves oportunitats laborals és un altre dels reptes que s'ha posat sobre la taula. Els experts han coincidit que cal potenciar l'emprenedoria però per a això és essencial que a l'entorn rural es pugui disposar de la mateixa qualitat de connexió a la xarxa que a les ciutats. Avançar en tots aquestes aspectes és «corresponsabilitat de totes les administracions», ha insistit Lesan.

 

La jornada d'aquest dissabte ha estat la carta de presentació del moviment Munixic, que aspira a sumar més municipis petits de tot Catalunya per «posar veu» als problemes que es troben per evitar la marxa dels joves i reclamar conjuntament solucions.

 

A les taules de debat hi han participat representants de la Fundació del Món Rural, del Consell Nacional de la Joventut, professors universitaris i emprenedors, entre d'altres. La jornada l'ha inaugurada la directora general de Joventut, Marta Vilalta.



Comentaris

envia el comentari