Quantes persones juguen al pàdel a la demarcació de Lleida? T’ho expliquem!

Més de 17.900 persones juguen al pàdel almenys una vegada al mes a la demarcació de Lleida; un total de 12.800 homes i de 5.100 dones. Són dades fruit d'una estimació realitzada per la guia apostesesportives.es, després de consultar les enquestes d'Hàbits Esportius 2015 i 2020 i l'Anuari d'Estadístiques Esportives 2022 del Ministeri de Cultura i Esport. D'aquest estudi també se'n desprèn que més de 34.300 persones juguen al pàdel de forma esporàdica, almenys una vegada a l'any, a les comarques lleidatanes.

 

 

[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]

 

 

L'afició pel pàdel ha crescut exponencialment durant els darrers anys, fins al punt que en alguns territoris es practica més que el mateix tennis. Més de 70.000 lleidatans tenen accés a unes pales de pàdel. Això no vol dir que s'hagin venut 70.000 unitats, sinó que és el nombre de persones que hi tenen accés. Les persones que més solen practicar i gaudir del pàdel de forma habitual es troben al rang d'edat entre 25 i 54 anys.

 

El reconeixement del pàdel com a modalitat esportiva el 1993 va suposar la consolidació definitiva de la disciplina. Des de llavors, el nombre de llicències esportives ha anat creixent fins a assolir el 2021, a Catalunya, la xifra de 21.157; 13.127 corresponents a esportistes homes i 8.030 a esportistes dones.

 

 

Com va sorgir el pàdel?

L'origen del pàdel, tal com confirmen diverses fonts oficials, és a Acapulco (Mèxic). Aparentment, l'empresari Enrique Corcuera va adaptar una paret de frontó que tenia a la seva finca, construint un mur darrere dels jugadors, per evitar que una pilota perduda acabés al terreny dels seus veïns. Conforme jugaven al frontó, els jugadors van trobar divertit esperar el rebot de la pilota a la paret del darrere per seguir jugant, de manera que a Corcuera se li va acudir afegir una xarxa al centre i col·locar els participants a banda i banda, com al tennis, i aprofitar els esmentats rebots per construir jugades.

 

L'empresari va continuar jugant amb els seus amics i familiars a aquest joc, que va anomenar Paddle Corcuera, i va anar adaptant les normes del tennis a aquest nou escenari. La seva dona Viviana va recopilar totes aquestes regles en un llibret il·lustrat que va regalar al seu marit pel seu aniversari.

 

Les mateixes fonts consultades per la pàgina autora de l'estimació assenyalen el príncep Alfons de Hohenlohe com la persona que va introduir el pàdel a Espanya a principis dels 70, encara que per descomptat la consolidació no hauria estat possible sense l'esforç de moltes altres persones.

 

 

Principals diferències entre el tennis i el pàdel

Com que en tots dos esports sembla haver-hi raquetes, xarxes i pilotes, és habitual fer una connexió entre tennis i pàdel. En realitat, ambdues disciplines tenen importants diferències:

– L'eina de joc: el tenis es juga amb una raqueta construïda amb cordes entrellaçades, mentre que el pàdel es juga amb una pala rígida. La principal diferència és que la raqueta de tennis pot llançar la pilota amb molta més velocitat i potència.
– La pilota: les pilotes de tennis tenen el doble de pressió que les de pàdel. A la pràctica significa que les pilotes de tennis tenen un rebot més dinàmic i llarg que les de pàdel.
– La pista: la pista de tennis és més gran que la de pàdel. Una pista de pàdel és un rectangle de 20 metres de llargada per 10 d'amplada i cada equip ocupa un quadrat de 10×10 metres. A més, la pista de tennis no té parets laterals on la pilota pugui rebotar, com sí que passa al pàdel, i al tennis hi ha més varietat de superfícies: gespa, ciment, terra batuda…

– La xarxa de pàdel és també lleugerament més baixa que la de tennis.

Les regles:
– El servei es realitza per sota del maluc i després que la pilota reboti a terra.
– La pilota pot rebotar a les parets que envolten la pista i els jugadors es poden ajudar d'aquests rebots en jugar
– És més habitual que el tennis es jugui individualment, mentre que el pàdel és, oficialment, sempre per parelles

 

En resum, el tennis és un esport de potència amb un joc més horitzontal, mentre que un partit de pàdel és més dinàmic i accessible. És aquesta facilitat per aprendre a jugar al pàdel la que ha donat lloc al boom d'aquest esport a nivell aficionat els darrers anys.