La pandèmia agreuja la falta de personal a l’hostaleria i a negocis de pobles de muntanya

«Des de l'obertura total, no hem posat més taules al menjador, no podem fer el que fèiem el 2019, no tenim prou personal». El propietari de Ca l'Ignasi de Cantonigròs, un restaurant de cuina casolana, ha fet un crit d'alerta perquè no troben treballadors per rellançar l'activitat.

 

Estan treballant a mig gas, amb la meitat de taules que abans, malgrat que el sector ja no té restriccions d'espai contra la pandèmia. La crisi de la covid ha eliminat la «xarxa» de treballadors de l'hostaleria en cap de setmana que han anat a altres sectors. Altres establiments petits de pobles d'interior o muntanya tampoc troben mà d'obra i veuen el futur amb incertesa. Afirmen que les condicions laborals són bones, però no troben gent amb «ganes de treballar».

 

[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]

 

Ara que l'hostaleria no té restriccions de taules a l'interior, molts negocis petits com el de Ca l'Ignasi de Cantonigròs, a l'Esquirol (Osona), no troben personal per poder rellançar l'activitat. Si abans de la pandèmia tenien 22 taules, ara en tenen 11. «Necessitem un parell de persones, amb ganes de fer coses, des d'estar a la cuina, fregar plats o fer sala amb els clients», explica a l'ACN, el seu propietari, Ignasi Camps. D'aquí a uns dies els marxa una persona i no han trobat substitut. Veient els números d'aturats i persones afectades per ERTO a la comarca, no s'explica per què no hi ha candidats.

 

«Aquells que heu canviat de sector durant la pandèmia, torneu perquè us necessitem», remarca el propietari. L'alternativa, avisa, serà «fer-se cada cop més petit», fer menys àpats i amb més risc d'haver de tancar si les coses es compliquen.

La pandèmia agreuja la falta de personal a l’hostaleria i a negocis de pobles de muntanya

La pandèmia agreuja la falta de personal a l'hostaleria i a negocis de pobles de muntanya | Lleidadiari.cat

 

El «desprestigi» social del sector hoteler

La seva dona, Laia Cano, creu que el «desprestigi» social del sector hoteler és un dels motius i que la pandèmia ho ha acabat de rematar. «Es veu com una feina de baixa qualitat, està mal vist, però m'agradaria explicar-los que es rep el 'feedback' de quan la gent està a gust, directament, i aprens i coneixes el món a través de les persones que seuen a les taules», remarca. I ho diu ella, que és psicòloga infantil, que va deixar la consulta que tenia per emprendre aquest negoci amb la seva parella.

 

Cano enumera també alguns dels avantatges de treballar en negocis familiars, com ara la flexibilitat, el bon tracte i unes bones condicions laborals. «I això és el que volem seguir fent i oferir un bon servei perquè el client quan vingui, cridi les persones pel seu nom i les valori», afegeix.

 

Al restaurant Can Puntí d'aquest municipi tampoc poden reforçar la plantilla. El seu xef i propietari, Antoni González, explica que han passat de tenir 12 persones a ser-ne cinc i de 140 cadires al menjador, a un màxim de 70. Ells tampoc han ampliat les taules des de les restriccions sinó que s'han hagut de conformar amb aquesta dimensió. Tant ell com Camps remarquen que el sector i els convenis laborals han posat fi a les «jornades maratonianes».

 

«Recordo que el meu pare em deia, aquí saps quan entres, però no pas quan surts i això ja no passa», afirma González. Les jornades de 8 hores estan fixades i també hi ha hores extra. «I hi ha qui també prefereix treballar tres dies i després tenir-ne quatre entre setmana per fer tot allò que vols», remarca l'amo de Ca l'Ignasi.

 

Tancar de dilluns a dijous per falta de personal

A la botiga-supermercat de Cantonigròs fa temps que tenen dificultats per trobar treballadors. «Costa molt trobar gent, amb ganes de manipular la carn, aprendre a tallar i fer altres feines», es queixa el seu propietari, Albert Codina. El negoci tira, però la falta de personal és un «hàndicap». «Costa molt poder avançar i seguir endavant», admet. Fa un temps que va haver de tancar de dilluns a dijous perquè no eren prou persones.

 

Durant el confinament, es va veure com aquest era un servei essencial i els clients van agrair molt rebre les comandes a domicili. Ara que tot ha millorat, però, alguns clients ja no ho recorden si bé també en tenen de molt fidels. Li aniria bé tenir una altra persona a l'obrador, però diu que la situació no és dramàtica. «Ara estem bastant bé perquè des de fa unes setmanes han començat dues persones», detalla. En total, són quatre treballadors i des de fa un temps han pogut tornar a obrir sis dies a la setmana.

 

En altres indrets, com ara al Ripollès, la història es repeteix. El president de l'Associació d'Hostaleria del Ripollès, Fran Barroso, es queixa que no hi ha personal qualificat. «Falta personal preparat, no perquè s'ofereixin males condicions, sinó perquè ja no hi són». Durant la pandèmia, la gent s'ha espavilat i ha buscat altres sectors per tirar endavant. Barroso té una taverna a Ripoll i explica que, veient que no podien tornar a muntar el mateix equip, també s'han quedat amb menys taules. A diferència d'abans, ara tanquen un dia per descansar (abans eren prou gent per a rotar i tenir obert cada dia).

 

Altres oficis que no tindran relleu

A la comarca també hi ha altres oficis que no tindran relleu. «Paletes, llauners o pagesos, d'aquí a uns anys, quan es jubilin els que treballen ara, ningú ho continuarà. Ens estem quedant sense professionals i els joves ja no volen ser emprenedors, sinó funcionaris», remarca amb preocupació.

 

Des de l'Aula d'Hostaleria del Ripollès confirmen la preocupació del sector i recorden que aquesta problemàtica ja ve de fa anys. Tot i això, en els darrers tres cursos han mantingut la xifra d'una quarantena de matriculats i alguns ja tenen feina des del primer any que estudien al centre. Segons Joan Pera, coordinador del centre, l'oferta de personal qualificat no cobreix la demanda i «falten persones amb ganes de treballar». «A molts llocs es veuen cartells que es busquen cuiners o personal de sala», afirma. També coincideix que s'han fet importants millores en les condicions laborals i salarials i reconeix que treballar els caps de setmana és un factor que resta vocacions.