Les primeres bruixes d'Europa eren del Pirineu i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició

El 90% dels condemnats per bruixeria a Catalunya eren dones mentre a Suïssa la majoria eren homes
Primer pla d'amulets que hi ha a la mostra 'Se'n parlave...i n'hi havie' com una serp seca o una pota de teixó del segle XIX
Primer pla d'amulets que hi ha a la mostra 'Se'n parlave...i n'hi havie' com una serp seca o una pota de teixó del segle XIX | LleidaDiari.cat

 

«Se'n parlave...i n'hi havie» és una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu que s'inaugura aquest dimarts a Esterri d'Àneu. La mostra recull els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s'ha dut a terme entre el 2015 i el 2017. El comissari de la mostra, Pau Castell, destaca entre les principals conclusions de la investigació i que l'exposició il·lustra que les primeres bruixes d'Europa eren del Pirineu i perseguides i assenyalades pels seus veïns i no per la Inquisició. Concretament les Valls d'Àneu formen part de l'anomenat bressol europeu de la caça de bruixes. Allí estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d'Europa. A Catalunya la bruixeria va molt vinculada a les dones. Així en la mateixa època (segle XV) mentre a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes, a Catalunya el 90% eren dones. Els tribunals civils eren els que condemnaven les bruixes, no els eclesiàstics.


Pau Castell ha explicat que el nom de l'exposició va sorgir d'una conversa amb la Mercè de Casa Guem de Beranui, a la Vall Fosca. En una conversa Castell li va comentar: «Em fa l'efecte que ara ja no se'n parla tant, però abans se'n parlava més d'això de les bruixes...» i la Mercè va deixar anar: «Se'n parlave...i n'hi havie». Castell ha afegit que sovint no es tracta únicament de llegendes o contes per a la mainada, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada de 1940. Situacions que ens parlaven del mal donat, de la mort d'infants i de bestiar, de pedregades destructores, de la fama de bruixa de determinades dones i de l'estigma d'algunes cases o famílies en el marc d'unes comunitats preocupades per l'origen malèfic de les seves desgràcies.


 

Els acusadors solien ser veïns que en contextos de desgràcies, morts d'infants, bestiar... instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. Només amb el fet de tenir l'indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, això atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s'exiliaven a altres territoris. La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Avui en dia encara hi ha cases que se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples; Casa Rugall de Montrós (Pallars Jussà) i Casa Tomàs d'Andorra.


Elements necessaris per fer rituals de l'exposició 'Se'n parlave...i n'hi havie'
Elements necessaris per fer rituals de l'exposició 'Se'n parlave...i n'hi havie' | LleidaDiari.cat

 

 

A l'exposició també es pot consultar un fragment del llibre d'«Ordinacions de la Vall d'Àneu», compilat el 1424. És un text jurídic català més antic que fa referència al «delicte de la bruixeria». En aquest document, es corrobora que les Valls d'Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l'àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

Una dona mirant un dels expositors de la mostra
Una dona mirant un dels expositors de la mostra | LleidaDiari.cat

 




Comentaris

envia el comentari