La Ruta Robert Capa a Aitona posarà en valor el patrimoni paisatgístic i històric del poble

L'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous la roda de premsa de presentació de la Ruta Robert Capa a Aitona. L'acte ha comptat amb la participació d'Estefania Rufach, vicepresidenta de l'IEI; Rosa Pujol, alcaldessa d'Aitona; i Joan Ramon González, coordinador del projecte, a més de la presència del director de l'IEI, Joan Josep Ardanuy.

 

Estefania Rufach ha felicitat Aitona per una iniciativa que posa a disposició de la ciutadania una nova ruta de descobriment del patrimoni paisatgístic i històric del municipi d'Aitona resseguint les passes dels fotoperiodistes Friedmann Endre Ernő i Gerda Taro, coneguts popularment amb el pseudònim comú de Robert Capa, que durant el període comprès entre el 7 i el 22 de novembre del 1938 van documentar fotogràficament la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.

 

[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]

 

Rosa Pujol ha qualificat aquesta nova ruta com una joia que ve a afegir-se a la proposta d'altres rutes que ofereix Aitona dins la iniciativa Fruiturisme.

 

Sota una boira espessa, les forces republicanes va travessar el Segre per Aitona

Tal com ha detallat Joan Ramon González en la seva intervenció, Robert Capa va arribar el matí del 7 de novembre de 1938 a Aitona per fotografiar l'ofensiva republicana, que s'havia iniciat a les 22:30 hores de la nit anterior amb l'objectiu de facilitar la retirada de l'exèrcit republicà de la batalla de l'Ebre. Sota una boira espessa, les forces republicanes va travessar el Segre per Aitona i Torres de Segre i van sorprendre totalment l'exèrcit franquista, que va haver de retirar-se cap a la carretera N-II i en direcció a Fraga. Es va crear un cap de pont de 13 quilòmetres de longitud per 4,5 de profunditat, que incloïa els pobles de Soses, Aitona i Seròs.

 

El dia 8, però, les forces rebels van aturar l'avanç republicà i van començar la contraofensiva. Entre altres imatges, Capa va fotografiar, amb l'ermita de Sant Joan de Carratalà al fons, la passarel·la sobre el riu, les tropes que progressaven, els portalliteres que reculaven amb els ferits i, ja a Aitona, la façana del sindicat agrícola amb grafits a favor de Franco. L'historiador Pol Galitó va ser qui finalment va localitzar els diferents escenaris que es veuen en bona part de les fotografies, ja que moltes són de detall i difícils d'ubicar. En total, Capa va fer unes 200 fotografies, de les quals una seixantena estan perfectament identificades i una trentena s'han col·locat als diferents panells.

La Ruta Robert Capa a Aitona posarà en valor el patrimoni paisatgístic i històric del poble

La Ruta Robert Capa a Aitona posarà en valor el patrimoni paisatgístic i històric del poble | LleidaDiari.cat

 

Així doncs, tal com ha explicat Rosa Pujol, la ruta que s'ha presentat resseguirà 11 punts icònics que tenen un vincle directe amb Robert Capa i la història del seu pas per Aitona. Es tracta d'una ruta que es pot recórrer en aproximadament una hora i que està concebuda per fer-la completament per lliure.

 

Tanmateix, es pot concertar una visita guiada per poder-la fer de la mà de les guies locals, les quals faran èmfasi en el context paisatgístic, a més d'aprofundir en la figura de Robert Capa com un dels fotògrafs corresponsals de guerra més famosos del segle XX, a la vegada que es posarà l'accent en una batalla, la del Segre, que potser ha estat oblidada, i ho farà, a més, valorant el patrimoni paisatgístic, històric i cultural del Baix Segre, ha dit González.

 

Al panell de l'inici de la ruta hi consten els agraïments 

Al panell de l'inici de la ruta, hi consten els agraïments als quals han estat els diferents artífexs del projecte: Joan Ramon González, coordinador i membre de la Secció d'Arqueologia de la Diputació de Lleida; els dissenyadors de la ruta, que han estat Pol Galitó (estudiós de la Guerra Civil espanyola), Eusebio Valera i Mònica Camí (Ajuntament d'Aitona); els autors dels textos, Joan Ramon González i Pol Galitó, que també ha tingut cura del disseny gràfic; i Marta Llobera (Arxiu Fotogràfic de l'IEI) i Pilar Pelegrí (CECS-Centre d'Estudis Comarcals del Segrià), que han estat al capdavant de les gestions amb el Robert Capa Archive, com també a José Antonio Gómez, que ha tingut cura de l'execució material.

 

El projecte també ha comptat amb la col·laboració de Maria Jesús Llavero (CECS), Dolors Pelegrí (Ajuntament d'Aitona), Josep Medina i Maria Pilar Vàzquez (Secció d'Arqueologia de la Diputació de Lleida) i José Luis Peña Monné (Universidad de Zaragoza).

 

La Ruta Robert Capa a Aitona viurà una segona presentació, en aquest cas a la mateixa població. Aquesta tindrà lloc el diumenge 21 de novembre, i serà una ruta guiada a càrrec del mateix Joan Ramon González.