Catalunya Diari

Sant Guim de la Plana recupera el seu Pessebre Vivent després de dos anys d'absència

Els dies de representació seran el 22, 26, 28 i 29 de desembre i el 4, 11 i 12 de gener
Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana
Imatge d'una de les escenes del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana | LleidaDiari.cat

Sant Guim de la Plana (Segarra) recupera enguany el seu Pessebre Vivent amb la 35a edició, després de dos anys d'absència (2017 i 2018) per desavinences amb l'Ajuntament.

 

A través d'un comunicat, l'Associació Marinada, que s'encarrega de l'activitat, ha celebrat que el «diàleg» amb el consistori ha donat «aquesta vegada sí» els seus fruits i ha permès desencallar la situació.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

L'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat

Així, l'Ajuntament del municipi cedirà el local social a l'entitat organitzadora per poder rebre els visitants, un fet que des de l'associació consideren que permetrà millorar l'atenció al públic que assisteix a aquest pessebre, que s'havia convertit en el més veterà de les comarques de Lleida. Els dies de representació seran el 22, 26, 28 i 29 de desembre i el 4, 11 i 12 de gener.

 

Segons el comunicat, el Pessebre vol continuar recuperant l'essència dels oficis antics amb una quarantena d'escenes i amb la participació d'aproximadament 250 actors voluntaris. El nucli medieval de Sant Guim de la Plana i el seu castell són elements «cabdals» que han ajudat al llarg de 34 edicions a posicionar el pessebre com un «referent» de la cultura popular a Catalunya.

 

El fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre

Oficis com el baster, el boter, el ceramista, el cadiraire, l'herbolari, l'escloper, el forcaire i 33 més, molts d'ells ja estan desapareguts i ja formen part de l'essència de la cultura tradicional llatina i mediterrània. L'entitat organitzadora considera que el fet de recuperar els oficis perduts és una motivació més pel pessebre i un «deure» de la societat actual «per no caure en l'oblit d'allà d'on venim i de com vivien els nostres avantpassats, donant dignitat al seu enginy per sobreviure en un món rural no gens fàcil».

 

També et poden interessar...



Comentaris

envia el comentari