Els veïns de Sort estan convocats aquest dilluns a votar en un referèndum per decidir el canvi, o no, de nom del carrer de la Constitució. La proposta de l'Ajuntament, a petició dels veïns del carrer, és que passi a dir-se carrer de l'1 d'octubre. L'alcalde de la localitat, Raimon Monterde, ha explicat que l'equip de govern pot fer aquest canvi sense necessitat d'organitzar una consulta però ha afegit que amb aquesta seran coneixedors de la voluntat real del poble.
El referèndum s'ha organitzat quan es compleix un any de l'1 d'octubre al mateix lloc, amb la mateixa urna, amb el mateix estil de paperetes i a pocs metres del carrer de la Constitució on es poden veure les lletres pintades de vermell. La capital del Pallars Sobirà ha programat per tota la jornada diferents actes festius per rememorar els fets de l'any passat. Entre els actes destaca una lectura de poemes, un sopar popular i música en directe.
Mollerussa inaugura una plaça amb el nom d'1-O
En aquest sentit, cal recordar que Mollerussa ha inaugurat el cap de setmana una plaça en homenatge als fets ocorreguts l'1 d'octubre. És la plaça que hi ha al davant del Teatre L'Amistat que ja llueix una placa que així ho determina i que va estar descoberta conjuntament per l'alcalde de la ciutat, Marc Solsona, el portaveu del grup municipal d'ERC, Engelbert Montalà, i Àngel Tena, en representació de les entitats que han promogut el nomenament i que són ANC, Òmnium Cultural i els CDR de Mollerussa i el Pla d'Urgell.
L'acte de nomenament de la plaça de l'1 d'octubre, que va estar conduït per Josep Miquel Varea, va tenir com a eix principal l'homenatge a tothom que va fer possible el referèndum fos des de les institucions o entitats o bé des de l'anonimat. Així ho va voler fer palès en el seu parlament l'alcalde Marc Solsona, el qual va recordar que a Mollerussa van poder votar aquell dia 4995 persones. «Estàvem molt determinats i si som capaços de mantenir aquest esperit ens en sortirem», va assegurar. «Només des de la convicció que el que fem està bé, podrem aconseguir-ho», va dir, per concloure que «som una república atrapada en un cos estatutari i hem de poder sortir-ne».
