Catalunya Diari

Tàrrega documenta en un llibre de tres volums el seu passat urbanístic medieval

L’obra, que es completa amb una exposició, també traça un paral·lelisme amb la Tàrrega actual
Imatge de la presentació
Imatge de la presentació | LleidaDiari.cat

L'Ajuntament de Tàrrega ha editat un llibre en tres volums que documenta com era l'urbanisme de l'antiga vila medieval. L'obra constitueix un treball pioner de recerca topogràfica que defineix, carrer per carrer i casa per casa, com era la Tàrrega dels segles XV i XVI, o sigui entre les darreries de l'Edat Mitjana i els albors de l'Edat Moderna. La publicació veu la llum gràcies a l'àrea municipal de Cultura mitjançant el Museu Tàrrega – Urgell i ve a completar l'exposició que s'exhibeix al mateix espai des del passat 8 de maig (i que romandrà oberta fins al 30 de juny). 

 

A l'igual que en l'exposició, els autors defineixen la fesomia urbana medieval del centre històric de Tàrrega i localitzen l'herència que n'ha perdurat fins al present. Es tracta d'un treball pioner i referent que conjuga fonts documentals històriques i eines tecnològiques de darrera generació, usant ortofotos d'alta resolució per captar amb detall les façanes dels edificis.

 

 

Agraïment a la col·laboració ciutadana

La presentació de l'obra tingué lloc el passat 31 de maig en un acte encapçalat per l'alcaldessa de Tàrrega i presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, i on no faltaren els quatre autors: Josep Xavier Muntané, Anna Colet, Oriol Saula i Josep Giribet (vegeu fotografia). En el decurs de l'acte s'expressà l'agraïment a la col·laboració ciutadana, gràcies a la qual s'ha pogut culminar la recerca deixant accedir als habitatges i sondant els vestigis medievals que encara hi romanen.

 

Un treball col·lectiu que ha integrat múltiples esforços

L'origen del llibre i l'exposició, sota el títol "Topografia urbana de Tàrrega · Segles XV, XVI I XXI", rau en una idea de l'historiador Josep Xavier Muntané, el qual transcrigué els llibres d'estimes de Tàrrega de l'any 1501 custodiats a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. Els documents van permetre determinar els immobles que integraven la trentena de carrers i places del nucli antic. Seguidament, l'arqueòloga Anna Colet aplicà les planimetries del segle XVI damunt un plànol dels immobles actuals.

 

Això donà peu a l'arqueòleg Oriol Saula a localitzar i documentar els elements arquitectònics de l'època que encara perduren (voltes, arcades, cellers, columnes,...). Finalment, Josep Giribet i el seu equip de Calidos van captar 70.000 fotos d'alta resolució de totes les façanes del centre històric. La tasca constitueix, per tant, una font de gran valor documental, patrimonial i arxivístic que esdevindrà de referència en el camp de la investigació topogràfica.

 

També et poden interessar...



Comentaris

envia el comentari