Gisclareny, el poble català on no hi ha campanya electoral ni mítings polítics

Porten 40 anys votant els mateix candidat
Gisclareny és el municipi amb menys habitants de Catalunya | Catalunya Diari

Cap pancarta electoral, cap míting previst ni tampoc cap visita de dirigents polítics a Gisclareny (Berguedà), el poble més petit de Catalunya. Aquí, la campanya per a les municipals passa totalment desapercebuda, i el futur alcalde ja està decidit. Serà, un cop més, Joan Tor, l'únic veí nascut al poble. Aquesta serà la seva novena legislatura al capdavant de l'Ajuntament. Es presenta perquè té una obsessió: solucionar el traspàs de l'única carretera que dóna accés al poble.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

A Gisclareny, les sigles de partit no importen, només la persona. «Es presenti amb el partit polític que es presenti, el votarem sempre», ha explicat un dels veïns, Antonio Baños. De fet, en les darreres eleccions, Tor es va presentar sota les sigles del PDeCAT i, aquest any, ha decidit fer el canvi a ERC.

 

En el darrer segle, Gisclareny ha perdut 200 habitants. Ara, en té 27 i que en resideixin tot l'any només 18. El turisme i els serveis són la principal i única font d'ingressos. Des de l'any passat, ostenta el títol de poble més petit de Catalunya, i no ho fa amb orgull. 

 

Els seus veïns, la majoria vinguts de l'àrea metropolitana, subratllen la natura i la tranquil·litat com dos dels millors al·licients del poble, i aquesta calma no es perd durant les eleccions. De fet, aquí la campanya ni tan sols existeix. 

 

Fa 36 anys que Joan Tor és el batlle d'aquest petit municipi i ho tornarà a ser els pròxims quatre anys perquè és l'únic candidat que es presenta. El consistori funciona com a consell obert, un sistema d'organització municipal que es caracteritza perquè són tots els habitants que, reunits en assemblea veïnal, deliberen i prenen decisions que, en règim ordinari, corresponen al ple de l'Ajuntament. 

 

Llistes fantasma 

Aquest any a Gisclareny no hi ha les anomenades llistes fantasma, que mai han aconseguit cap vot al municipi. «Si no el coneixem, no el votem. Ja pot venir qui vulgui que no serà votat», ha explicat un dels veïns, Antonio Baños. 

 

«Aquí el què ens importa és la persona, tan ens fa amb quin partit vagi. Home, si és amb Ciutadans o Vox ens ho pensaríem, però sabem que no és el cas», ha subratllat. De fet, es dona el cas que, al llarg de la seva trajectòria, Tor s'ha presentat sota les sigles de Convergència i Unió, com a independent, i ara ha decidit fer el canvi a ERC.

 

El dia de les eleccions, una festa

Imatge d'una persona en un col·legi electoral aquestes eleccions generals
A Gisclareny no hi han mítings ni campanyes electorals | Catalunya Diari

 

El dia de les eleccions, a Gisclareny, és com «una festa» perquè és un dia de trobada entre tots els veïns. «Sempre et quedes a parlar amb uns i altres, i durant el recompte també hi vas», ha explicat un d'ells, Oriol Baños. Tot i que podrien acabar ràpid el recompte, el col·legi no es tanca mai abans de les vuit del vespre «perquè sempre hi ha algú que no ve a votar». 

 

La carretera, l'obra més necessària

L'única via d'accés a Gisclareny és de titularitat municipal i això obliga l'Ajuntament a fer grans sacrificis per fer-ne un bon manteniment, especialment a l'hivern, quan anualment s'escampen 50.000 quilos de sal perquè sigui transitable. 

 

Malgrat l'escassetat dels recursos econòmics, l'Ajuntament fa mans i mànigues per mantenir la carretera. L'alcalde assegura que cal fer millores a la via però, per sobre de tot, veu necessari traspassar-la a la Diputació. «La llei diu que tots els pobles han de tenir un accés que sigui de la Generalitat o la Diputació, i nosaltres reivindiquem que així sigui. No podem fer front al seu manteniment», es queixa. De fet, Tor es va marcar com a repte no plegar d'alcalde de Gisclareny fins que hagi solucionat aquest traspàs. «Espero que sigui aviat perquè si no hauré d'estar tota la vida aquí», ha assegurat. 

 

La carretera és, sens dubte, el major repte de Gisclareny. Necessària per evitar el que més por fa: la despoblació. «Els qui estem al territori hem de lluitar perquè es conservi, i la millor manera de fer-ho és tenir gent aquí», ha explicat l'alcalde. 

 

També pots llegir:

 

 



Comentaris

envia el comentari