Un estudi amb participació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) demostra que la combinació experimental d’un inhibidor de la tirosina cinasa i immunoteràpia té beneficis per a pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent. L’assaig clínic de fase 3 CONTACT-02 avalua l’eficàcia de combinar cabozantinib i atezolizumab en pacients amb càncer de pròstata avançat resistent a la castració amb metàstasis en teixits tous i que han progressat després de la teràpia hormonal amb inhibidors del receptor d’andrògens (ARPI), en comparació a tractar-los amb un segon ARPI. El doctor Joan Carles -coautor del treball publicat a The Lancet Oncology- afirma que hi ha una necessitat “de nous tractaments segurs i eficaços” per a aquests pacients.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
El doctor Carles, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i coautor de l’estudi, assenyala que el càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració que ha progressat a un tractament amb un inhibidor del receptor d’andrògens “s’associa a mals resultats i una supervivència global inferior als dos anys”. “El pronòstic és pitjor per als pacients que, a més, presenten metàstasis en teixits tous extrapèlvics, especialment aquells amb metàstasi hepàtica”, explica l’investigador, colíder del Grup de Recerca en Càncer de Pròstata del VHIO.
Les opcions terapèutiques per a aquests pacients no estan establertes. La quimioteràpia o un segon ARPI (especialment als Estats Units) solen ser les opcions escollides. Hi ha altres teràpies sistèmiques, però només estan disponibles per a un subconjunt de pacients. A l’assaig, hi van participar 507 pacients, que van rebre aleatòriament cabozantinib més atezolizumab o bé teràpia hormonal amb un inhibidor del receptor d’andrògens. Després d’un any de seguiment, la supervivència lliure de progressió -el temps que passa des de l’inici del tractament fins que el tumor torna a créixer- va ser de 6,3 mesos en els pacients tractats amb la combinació experimental, en comparació amb els 4,2 mesos d’aquells que van rebre un segon ARPI.
Segons indica el VHIO en una nota informativa dels resultats de l’assaig, la supervivència global no va mostrar diferències estadísticament significatives, tot i que destaca l’increment de la mediana de la supervivència global en aproximadament cinc mesos en pacients amb metàstasis hepàtiques. L’investigador del VHIO apunta que, fins on saben, en aquest estudi de fase 3 hi ha participat el percentatge més alt de pacients amb metàstasis viscerals (principalment hepàtiques) de qualsevol assaig contemporani i és “el primer que demostra la superioritat de la supervivència lliure de progressió amb una combinació d’un inhibidor de la tirosina cinasa i immunoteràpia enfront d’un segon ARPI”.
El doctor Carles exposa que els resultats “indiquen que aquesta combinació de fàrmacs podria considerar-se una nova opció terapèutica per a pacients amb càncer de pròstata avançat resistent a la castració i metàstasis mesurables en teixits tous extrapèlvics”. “Les noves opcions de tractament són especialment importants per a aquesta població de pacients, que disposa de poques alternatives diferenciades i àmpliament disponibles més enllà de la quimioteràpia o els agents que inhibeixen directament la senyalització del receptor d’andrògens”, recalca l’investigador clínic.
El càncer de pròstata és el més diagnosticat entre els homes a l’estat espanyol i la seva mortalitat ha baixat en els últims anys. Segons l’informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) del 2024, la supervivència del càncer de pròstata es manté elevada pels molts casos de bon pronòstic, sobretot pel diagnòstic per test d’antigen prostàtic específic (PSA), que en permet la detecció precoç. Amb tot, alguns pacients presenten la malaltia avançada i resistent a tractaments i necessiten noves opcions terapèutiques.
