Comença el Festival SAÓ: dos dies d’art, pensament i paisatge al Pirineu

El 13è Festival SAÓ d’Art, Natura i Pensament a l’Alt Pirineu desplega, entre Sort i Farrera. Un programa que reafirma la singularitat del SAÓ com a punt de trobada entre creació contemporània, territori i paisatge. Organitzat pel CAN, el festival reuneix una vintena de creadors i pensadors i aposta per obres concebudes per entorn d’alta muntanya.

Amb una jornada central dissabte a Farrera dedicada a cinc intervencions artístiques creades in situ. Sort acull la jornada inaugural dedicada a cinema i ruralitat. Es projectaran The Human Hibernation d’Anna Cornudella i Estrany Riu de Jaume Claret —estrenada a la Mostra de Venècia—. I la sessió s’acompanyarà d’una taula de pensament conduïda per Anna Fonoll Tassier. La nit es va tancar a la plaça de Sort amb el concert de B1n0, en una clara voluntat d’obrir el festival a nous públics i d’enllaçar creació i vida quotidiana.

Cinc accions artístiques

Demà Farrera esdevé el cor del SAÓ amb cinc accions artístiques dissenyades per dialogar amb el paisatge pirinenc. El director del festival, Albert Baldomà, resumeix l’aposta així. “Per primera vegada obrim el SAÓ a Sort per acostar el festival a la gent del Pallars i inaugurar-lo a la capital de la comarca”.

I, de fons, la voluntat de desestacionalitzar la cultura i fer-la accessible. “Intentem que el SAÓ no alimenti el turisme de temporada. A més, pràcticament totes les activitats són gratuïtes”, explica Baldomà. El festival es tanca dissabte a la nit amb una cloenda festiva i participativa que porta al centre de la plaça l’energia d’Irieix. I la companyia pallaresa Application Rejected, que hibriden música, teatre i cultura popular contemporània.

Abel Azcona: el cos com a paisatge, el paisatge com a memòria

Figura central del cartell, Abel Azcona (Pamplona, 1988) presenta a Farrera la peça Cinc accions essencials per a un paisatge de resistència. Un travessament performatiu en diversos moments i espais que converteix el bosc i els camins en un ritual de memòria i tancament.

Paral·lelament, l’obra, creada específicament per al SAÓ, afronta el dol familiar i situa “la genètica del dolor” al centre del gest artístic. Azcona invoca els pares i, com a acte de clausura i sanació, diposita cendres a l’Alt Pirineu. A SAÓ, el treball s’activa en actes successius on el cos esdevé lloc i la terra es torna testimoni.

Així doncs, Azcona porta al Pirineu una pràctica que ha presentat arreu i que aquí adquireix un sentit irrepetible. Finalment, les accions es generen en relació íntima amb el relleu, la vegetació i la densitat simbòlica del territori, i només es veuran una vegada.