Una investigació liderada per la UAB ha aportat noves evidències sobre la llarga ocupació humana del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’estudi, publicat a la revista científica Archaeological Data, presenta una base de dades d’accés obert que demostra una presència humana continuada a Aigüestortes durant els darrers 10.000 anys.

La recerca recull 124 datacions per carboni 14 procedents de 45 jaciments arqueològics situats majoritàriament per sobre dels 2.000 metres d’altitud. Segons els investigadors, aquest treball permet ordenar cronològicament els més de 380 enclavaments arqueològics identificats a la zona durant dues dècades d’investigacions.

Una capacitat de verificació i replicabilitat científica sense precedents

El director del GAAM, Ermengol Gassiot, destaca que la nova eina ofereix una capacitat de verificació i replicabilitat científica sense precedents en els estudis d’alta muntanya. Les dades mostren que espais considerats tradicionalment inhòspits van ser ocupats repetidament al llarg de diferents períodes històrics i prehistòrics.

Entre les troballes més destacades hi ha l’Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres d’altitud. La qual conserva evidències d’ocupació des de fa aproximadament 10.000 anys. També sobresurten la Cova del Sardo i l’Abric del Portarró, amb registres continus de presència humana des de fa més de 7.000 anys.

L’estudi confirma, a més, moments d’intensa activitat humana a les zones d’alta muntanya, especialment al final del neolític, fa entre 5.300 i 4.500 anys. Tambe´é durant la tardoantiguitat i els inicis de l’edat mitjana. Aquestes dades contribueixen a entendre millor l’adaptació de les comunitats humanes als canvis climàtics després de l’última glaciació.

La identificació de les restes d’arquitectura en pedra més antigues

Una altra descoberta rellevant és la identificació de les restes d’arquitectura en pedra més antigues conegudes als Pirineus. A l’Abric del Portarró, els arqueòlegs han documentat estructures construïdes amb pedra seca i elements de fusta datades fa uns 5.000 anys.

Els investigadors consideren que aquesta base de dades transforma la visió tradicional de l’alta muntanya com un espai verge i poc habitat. Les evidències arqueològiques demostren que Aigüestortes ha estat un territori freqüentat. Així com ocupat de manera recurrent durant tot l’Holocè, convertint-se en una peça clau per entendre la història humana dels Pirineus.